Igual que el vi de Rioja Alabesa, gaudiràs d'aquest programa d'Egonarria:
Algunes idees que s'han esmentat són:
Com ha arribat el vi a convertir-se en una superoferta mundial?
Esti Bes ha assenyalat diversos factors: "D'una banda, no es consumeix tant, el consum ha disminuït en general en el món. El problema és per a tots: grans cellers, petites i per a tots. Però no és només això". Ella adverteix que el que busquen alguns és cantar, mentre que la denominació d'origen Vinya Alabesa ha prevalgut la qualitat: "Llavors no agafem tant de raïm". En aquest impuls a la quantitat, Sarra explica que s'han posat més vinyes dels necessaris: "El Consell Regulador de la D.O. Rioja ha concedit permisos per a la plantació de noves vinyes en zones on no calia plantar, vull dir que els terrenys no eren especialment bons per a això. I llavors, abans es venia més igual? Perquè potser hi ha superproducció i tots ens fiquen en el mateix sac".
Quant a les mesures que les institucions van adoptar enfront de la sobreproducció, diu Besa: "Des del Govern basc es va proposar que el vi sobrant havia de ser destil·lat, per descomptat, el que volia. Així s'obtenen licors i alcohol. Altres subvencions procedents d'Espanya per al llançament del raïm verd abans de la verema al juliol. Ha estat molt complicat rebre subvencions, hi ha hagut molts problemes, molta burocràcia, i encara, per exemple, un sí s'ha cobrat però l'altre no… Però són solucions puntuals, pegats. Cal fer una cosa més general, així no podem seguir. Si no, per a què serveixen les nostres vinyes? ".
Capital en paracaigudista
El presentador Pagola li suggereix que veiem que l'edifici del celler és petit o gran, però li pregunta des de quan un petit celler és gran. Explicació de Bes: "Entre els petits cellers també hi ha diferents grandàries. Nosaltres, per exemple, tenim 8,5 hectàrees, potser serem un dels més petits. Record que en 1991, quan vam tornar al poble, vivíem “bé” dues famílies (el pare i la mare eren una família i la nostra una altra). Amb molta feina semblava per a viure bé. Però avui dia sembla costós. Altres famílies tenen entre 10-12 i 16 hectàrees. Després hi ha una de les claus del nombre de membres en la família". Besa relaciona la petitesa amb la viticultura que duu a terme la família: "Com els caserius, i per descomptat, has de contractar gent de fora per a la verema, però som petits".
Explica que hi ha hagut una gran evolució en els tipus de cellers: "Quan vam ser al poble, hi havia més de 700 cellers a la Rioja Alabesa. Avui no sé si arribem a 200. Què significa això? Que aquest petit model està en vies de desaparició. I amb quin model ens quedem? Amb el model dels paracaigudistes que han arribat: els que no viuen allí, però estan comprant terres i tenen el capital ells".
Per a què crear la marca Vinyes d'Àlaba?
Pagola li pregunta quines són les raons per les quals el vi de La Rioja és el més benvolgut a nivell mundial per a crear la seva pròpia marca de creació. Besa adverteix que "Això és qüestió, no és veritat. Serà famós i ho coneixeran, però és molt barat, el vi de Rioja és el que més barat s'embeni en el món.
Explica les seves discussions amb la marca Rioja Sor: "Aquesta marca Sor té uns 120 anys, però ha canviat molt. Entre els presents, els vinicultors petits som el 5%. El poder el tenen els grans cellers. Nosaltres no ens sentim protegits, a nosaltres només ens posen traves, tant en el paper com en els diners i en la inspecció... tot són traves". Recorda que la sol·licitud de la Rioja Alabesa com a submarca és molt antiga: "Ja en el segle passat, en la dècada de 1990, s'estava demandant i era secundada per les institucions, tant la Diputació d'Àlaba com el Govern Basc. Llavors ja els de La Rioja (bo, això era Logronyo i ens han robat el nom) van dir que no. Aconseguim que es pogués col·locar la Rioja Alabesa en l'etiqueta de les ampolles, però 10 vegades més petita que la Rioja. Això és l'única cosa que aconseguim. Llavors decidim que nosaltres volíem diferenciar-nos".
El motiu de la creació de la marca "Vinyes d'Àlaba" ha remarcat que "Nosaltres ens trobem entre la Serra Toloño-Cantàbrica i l'Ebre. Es tracta d'una franja de 40 quilòmetres, molt petita en amplària, però amb un temps especial, terra pobra, especial per a les vinyes. La majoria de les vinyes són petits, estan en pendent i això ens obliga a treballar molt a mà... Es recullen moltes particularitats i després els vins que salin són diferents. Nosaltres volem demostrar-ho, quins són els nostres vins, com ho fem. A més, al nostre país, en Villabuena, tenim 40 petits cellers: és el país amb major nombre de cellers a nivell mundial en proporció". Hi ha un senyal de caràcter.