- Prop de 17.500 alumnes i alumnes realitzaran aquesta setmana una Avaluació d'Accés a la Universitat en Hego Euskal Herria, l'última que repetirà el model d'aquests anys. La prova, les places públiques limitades, les altes notes d'algunes carreres, l'encariment i la privatització de la universitat, els avantatges dels centres que exageren la nota del Batxillerat… deixarà a molts joves amb poques possibilitats.
La prova es durà a terme a Navarra un 5,5% més que l'any passat, començant aquest dimarts, i es presentarà un 0,2% més d'alumnes que l'any passat en la CAB, a partir del dimecres. Constarà de dues fases, obligatòria i optativa, i el nombre d'assignatures objecte d'estudi ha augmentat considerablement aquest any degut a la LOMLOE: 23 a 32. Sembla ser que serà l'últim a repetir el model d'aquests anys, perquè el Govern d'Espanya està pensant en un model més centrat en les competències per a l'any que ve. A més, Madrid buscarà, en la mesura que sigui possible, que la prova sigui el més homogènia possible per a l'any que ve, encara que ha quedat clar que el somni del PP, que es faci un únic examen en tots els territoris, serà impossible, entre altres coses, per les competències de cada comunitat per a influir en el currículum.
El punt de partida no és el mateix per a tots
D'una banda, no tots arribaran a la prova de la mateixa manera, ja que en ARGIA contàvem que darrere d'una qualificació hi ha molts factors que poc tenen a veure amb la meritocràcia: els models d'estudi només tenen en compte determinades capacitats (i no molts més), i depenent de la situació de la casa, si pot pagar classes particulars, les infraestructures del seu país... avançaràs en el sistema educatiu de manera diferent.
D'altra banda, un estudi conclou que en els instituts privats s'exageren les notes del Batxillerat dels alumnes, i l'any passat també vam conèixer un parell de casos a Navarra, la qual cosa perjudica els joves que han estudiat en els instituts públics. De fet, la mitjana de les proves d'accés a la universitat és del 40% i la mitjana de les notes de Batxillerat del 60% a l'hora d'obtenir el resultat final. I cal no oblidar que les notes del Batxillerat han augmentat el seu pes en la qualificació final.
En la Universitat Pública no hi ha places suficients perquè l'Administració té en compte que una proporció d'alumnes anirà a la privada en l'oferta
La nota que s'exigeix en algunes carreres és molt alta, les places públiques són molt limitades en moltes assignatures. La medicina és probablement el cas més paradigmàtic: En la UPV/EHU s'ofereixen menys de 400 places en el grau de Medicina, encara que en els últims deu anys més de 2.000 estudiants volen estudiar Medicina cada any. Jon Diaz, professor de la UPV, diu que en la universitat pública no hi ha places suficients perquè l'Administració té en compte que una proporció d'alumnes anirà a la privada a l'hora d'oferir. Això sí, qui acudeix a la universitat privada perquè no treu la nota que necessita, o per altres motius, necessita diners i recursos per a fer-ho.
Per a accedir a la universitat pública també es necessiten fades: s'han allargat els anys universitaris i s'han encarit, s'ha imposat la tirania dels màsters, i moltes veus diuen que el sistema de beques no és suficient. Això exclou a molts joves del sistema universitari.