La desigual distribució de l'alumnat en el sistema educatiu de la CAPV no és l'origen de la segregació escolar, sinó la conseqüència. Per tant, és inútil tractar de solucionar el problema sense entrar en la font que l'ha generat. Les incidències de matriculació en aquests dies són significatives.

La segregació escolar és el resultat de les polítiques educatives dels anys:

1-S'ha donat una concertació total a l'ensenyament privat en totes les etapes (ara de 2 a 18 anys) per sobre del que marca la llei (som la comunitat que més diners destina).

2-La planificació educativa per a la matriculació aprova tots els anys l'oferta de places de centres concertats, a pesar que a l'escola pública hi hagi bastantes (un exemple: a Zarautz l'escola pública ha ofert 72 places per a 154 nens i nenes, i l'oferta de privats de la localitat ha estat de 172, per a poder rebre tota la demanda! ).

3-Les quotes econòmiques que cobren els centres continuen sent autoritzades, encara que siguin il·legals.

4- Tots i cadascun dels centres privats que han sol·licitat la concertació han rebut la seva conformitat independentment de les seves característiques.

En resum, l'Administració porta anys deixant lliure el “camp”, sense prendre mesures, mirant a l'altre costat, utilitzant conscientment polítiques liberals. Portem dècades deixant tota l'oferta de places i ensenyament en funció de la lògica del mercat, facilitant a l'ensenyament privat les seves vies d'expansió i, en conseqüència, generant segregació. No és casualitat, no és complex.

Davant això o en contra, la separació dels nens de les famílies més vulnerables és una mesura inútil, irrellevant. Si s'opta per la convivència entre diferents, caldria fer també una distribució de l'alumnat que no es troba en situació vulnerable. La separació dels alumnes vulnerables, i no tot l'alumnat, a més de ser ineficaç, és una mesura discriminatòria, genera desigualtats i suposa un risc d'estigmatització, transformant-los en mercaderies. A l'escola pública no sobra ningú, no volem repartir nens, volem escolaritzar a tots.

El símptoma no es resol sense acudir a l'origen. Així ho expressem en la roda de premsa que vam oferir el mes de febrer passat a Bilbao: “Si realment creguessin que l'escola pública necessita una prioritat, l'acceptació de l'alumnat hauria de fer-se en funció de les aules que realitza l'oferta pública de zona, barri o poble, reduint progressivament els concerts educatius com a conseqüència lògica de la planificació racional de l'oferta de places escolars, aconseguint una escolarització equilibrada i garantint els drets de tots els nens i nenes”. Necessitem una planificació justa i un ús més racional dels diners públics.

La segregació escolar no millorarà amb la distribució de l'alumnat vulnerable, i menys encara eliminant a l'escola pública i derivant a l'altra xarxa. No es tracta de dividir un tipus d'alumnat, sinó de construir una xarxa equilibrada i fort d'escoles públiques. L'enfortiment i la priorització de l'escola pública, la garantia de les places públiques en qualsevol lloc i la no concertació de les línies privades en aquells llocs on aquesta oferta sigui suficient seran armes eficaces contra la segregació escolar i la injustícia social.

El director de la federació catalana d'AFFACE (associacions de pares i mares), Lidon Gasull, en la seva recent visita, va afirmar que “Cal fer una distribució aleatòria i centralitzada de tots els nens perquè no siguin compartits”. I proposa tres mesures: 1- Limitar l'oferta de places escolars, prohibint la sobre-oferta d'ensenyament polític-concertat. 2- Limitar al màxim el dret de les famílies a triar el centre. 3- Que l'escola pública sigui totalment gratuïta.

Nosaltres també ho creiem.

José Manuel Martínez Fernández i Eli Lamarka Iturbe. Membres de l'Euskal Eskola Puplikoa Harro.