Això és el que més gent vol. Perquè centenars de milers de persones moren a Ucraïna. Però com quedar-se? Què cal oferir a cada part perquè no reprengui la guerra? Els ciutadans volem elevar la veu, però què reivindicar? Segons els principals mitjans de comunicació locals, Rússia ha de sortir d'Ucraïna i abandonar les terres que ha envaït durant aquest llarg any. Ja està. Posteriorment se li exigirà el pagament dels danys, que assumeixi les despeses de reconstrucció d'infraestructures, judici sumarisimo a Putin, etc.

Però, això és el que hem de reivindicar els ciutadans? Aquest plantejament és seriós? Em sembla que té dos errors greus immediatament. El primer, que Rússia no acceptarà de cap manera, per la qual cosa la proposta no serveix per a acabar la guerra. En segon lloc, la proposta no té en compte les raons que han motivat la guerra, per la qual cosa no serveix per a solucionar el problema. Siguem pràctics i aprofundim en l'evolució històrica dels últims anys per a poder trobar una proposta útil.

Sense anar molt lluny, com quan Lenin va crear la república soviètica d'Ucraïna, anem fins a 1990. Aquest mateix any Gorbatxov (SESB) i G.Bush Jr. Els presidents (els EUA) van acordar que el primer anul·laria el Tractat de Varsòvia i que l'OTAN no s'estendria cap a l'est. La Unió Soviètica va ser abolida en 1991. Però els EUA, en lloc de complir la seva paraula, van elaborar un pla per a estendre l'OTAN a l'est. En 2008 Bush va impulsar l'entrada d'Ucraïna en l'OTAN en la cimera de Bucarest. Les autoritats russes van reafirmar que l'exèrcit de l'OTAN no tenia cap intenció a les fronteres d'Ucraïna. En les valoracions d'Alemanya i França es va poder sentir “no és necessari ara provocar a Rússia”. Per als europeus occidentals també era una provocació clara.

En 2014 el president electe Janukovich va ser destituït per un cop d'estat. En les eleccions el seu punt central va ser la neutralitat d'Ucraïna. Victoria Nuland, avui Sotssecretària d'Estat dels EUA i membre d'aquesta Secretaria en aquella època, va fer costat a les colpistes armades en la plaça Maidan. Els habitants de Donbass van ser perseguits amb armes pel govern columpista.

En 2015 es va signar el conveni de pau de Minsk. Allí s'assegurava un marc autònom a les dues repúbliques de Donbass. Però, malgrat el suport de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), el govern no va complir el seu compromís.

En 2021 el president de Bide va reafirmar la seva intenció d'estendre l'OTAN cap a l'est. Amb la finalitat d'evitar la confrontació militar, al desembre de 2021 Vladimir Putin va proposar un acord de seguretat entre els EUA i Rússia. Al mes següent Joe Biden li contesta que no estava disposat a negociar. Al febrer de 2022, Rússia va iniciar una “operació militar especial”. Quatre setmanes després, Zelenski va acceptar públicament la neutralitat i, per influència del president Erdogan, al març, a Turquia, Rússia i Ucraïna van signar el primer esborrany d'acord de pau. Biden va frustrar aquesta oportunitat i li va dir a Ucraïna que reforcés la guerra, perquè Ucraïna ho necessitava dins de l'OTAN.

Amb aquestes dades s'entén perfectament que la invasió no va ser per a conquistar noves terres. Per contra, davant l'agressiva actitud dels EUA i de l'OTAN, davant la falta de compliment de la paraula donada i el perill de la seva supervivència, Rússia va decidir anticipar-se al conflicte entre ells donant un primer cop, ja que provocava una situació tàcticament favorable.

Per tant, va ser un atac imperialista o una iniciativa defensiva? Els experts en geopolítica assenyalen que els paràgrafs anteriors són parts d'una mateixa estratègia. Els que podrien estar vinculats a una planificació de l'OTAN, realitzats amb l'objectiu que la Federació Russa implota tal com ho va fer la Unió Soviètica avui. Els alts dirigents han repetit una vegada i una altra que Rússia ha entrat en aquesta guerra perquè han posat en perill la seva supervivència.

Seguint el que vam dir en el primer paràgraf, què hem de reivindicar els ciutadans d'Europa Occidental? Primer, foc lent, clar. I després la diplomàcia, a partir del document de Turquia de 2022, que és l'últim document de pau signat per totes dues parts. I com la mobilització ciutadana és necessària per a mobilitzar a les autoritats polítiques, que organitzin la mobilització ciutadana als partits polítics d'aquí. Especialment a EH Bildu i al PNB, que són els que tenen major capacitat de mobilització a Euskal Herria.

* La periodista ucraïnesa Oleg Yasinsky ens explica perfectament el que cal saber per a entendre aquesta guerra en aquest vídeo.

Juan Mari Beloki Kortexarena