- Els membres de Jaizkibel porten anys amb una reivindicació clara i contundent: volen gaudir de les festes del seu poble. Porten més de 20 anys amb mocadors de desenes de colors diferents, participant en la parenceria igualitària del 8 de setembre. Diferents colors, diferents colors, diferents colors, tanta força.
Donant cabuda a tot el que vingui en aquests anys, amb pas lent però en la direcció de les festes igualitàries. Quines raons pot haver-hi per a prohibir una companyia? Quines raons poden tenir per a arribar a l'Ajuntament i no estar ningú per a rebre'l? Serà el que de veritat ens té en la pota el que decideixi el nostre dret a participar en les festes?
El poble està ferit. Només un poble ferit pot normalitzar l'extracció de plàstic negre i insultar, negar o agredir al seu veí. Només un poble ferit pot acceptar la falta de drets de les dones, establint ciutadans de primera i de segona. Només qui vulgui mantenir el poder i el privilegi a qualsevol preu pot donar l'esquena a la vulneració de drets, tancant la porta a un diàleg sincer i constructiu per a la solució.
"Fa l'efecte que el que s'amaga no existeix. Així ho ha intentat l'alcalde d'Hondarribia, Txomin Sagarzazu, que enguany ha volgut fer de Jaizkibel una companyia invisible proposant un canvi d'hora i condemnant a la marginació en sortir del centre"
Sembla que el que s'amaga no existeix. L'alcalde d'Hondarribia, Txomin Sagarzazu, ha volgut fer de Jaizkibel una companyia invisible proposant un canvi d'hora i condemnant a la companyia a sortir del centre. La situació que es viu als carrers d'Hondarribia és vergonyosa, però és encara més insultant, sis mesos després de la posada en pràctica dels mateixos que el 8 de març llancen paraules grosses pintades de morat, el 8 de Setembre. Estem farts de la falta de coherència i de les mentides del PNB. En nom de la convivència, mentre les institucions municipals realitzen una recepció institucional a la festa excloent, continuen donant l'esquena a la festa paritària. Però no és qüestió de convivència, és qüestió de dret. Encara que enguany s'han donat alguns gestos càlids, Jaizkibel continua sent una excepció institucional. L'Ajuntament hauria de representar a tota la ciutadania, per la qual cosa ha d'impulsar els passos cap a la resolució del conflicte actual, possibilitant canals de diàleg.
La Parenceria d'enguany ha estat una fita. Més persones que mai han desfilat per Jaizkibel, amb més aplaudiments que mai. L'ambient s'ha tornat més tranquil que mai. Ens alegrem de veure el multitudinari i acolorida parenceria paritària al carrer Major d'Hondarribia. Estem orgullosos de vosaltres, Zorionak!
En el camí d'aquesta fita que acabem de posar, continuarem treballant des del reconeixement mutu i la mirada mútua. Només ens queda donar les gràcies, any rere any, a tots els que continueu lluitant per una Euskal Herria feminista. Un poble que garanteixi el dret de tots els ciutadans a participar lliurement en les celebracions de la comunitat no morirà mai!
Per Euskal Herriko Bilgune Feminista.
Alazne Beltrán de Lubiano.