L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar familiars i diverses associacions que estan treballant per a recuperar aquesta part de la història que encara es vol ocultar i que van treballar perquè aquest projecte fos una realitat.

Va sorgir d'una iniciativa popular i treballem amb el màxim respecte, sensibilitat i finor. Com a alcalde en aquella època, record bé les aportacions, idees i propostes de cada persona que va col·laborar, així com les llàgrimes i somriures. No oblido les paraules de les famílies que es van acostar a agrair de tot cor aquest pas, ni les dels qui van treballar amb entusiasme des de l'Ajuntament i les associacions.

No va ser una iniciativa espontània, sinó treballada amb els mesos de treball incansable i amb il·lusió. Triguem un temps a identificar a les persones executades, buscar i trobar als familiars directes. Parlem, debatem, consensuem el projecte, corregint els errors que tenia la idea original (per exemple, parlar dels executats i no dels afusellats, que eren els assassinats a través del ‘garrot vil’). I aconseguim que tots els partits polítics ho aprovessin per unanimitat.

Ens van donar les gràcies als familiars que ens vam posar en contacte i als allí reunits, per haver-los escoltat i reconegut per primera vegada. Aquell dia va emergir el dolor que s'havia conservat durant dècades. A moltes d'aquestes famílies els vam oferir un lloc de referència per a recordar a aquestes persones mancant sepultures.

Als quals ens visiten vam voler donar a conèixer també aquesta part de la nostra història, que no apareix en les postals ni en els relats idíl·lics. Perquè també va ser i és Donostia.

La inauguració va ser una de les moltes iniciatives que es van realitzar en relació a la memòria històrica de la nostra ciutat. L'objectiu de tots ells era retornar, en part, a milers de persones i als seus familiars la dignitat que durant anys han llevat. Reparar aquesta ocultació, oblit i menyspreu que van sofrir durant dècades. Els presos, el personal municipal represaliat, el patrimoni destruït, els esdeveniments importants… van ser protagonistes a través de diferents iniciatives: plaques, monuments, llibres, homenatges, actes oficials per a la devolució de les penes injustes…

Avui dia, alguns pretenen desvirtuar el significat de l'escultura amb interpretacions malicioses i propostes que tornen a castigar les víctimes del franquisme i als seus familiars. El pp ha portat una iniciativa a la comissió de Drets Humans de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, que s'ha sumat a una petició personal d'una vintena de persones.

No podem permetre que aquest espai que neix del consens i amb un objectiu clar es converteixi en un tema de debat i polèmica. Em sembla irrespectuós, insolent i, per descomptat, absolutament inadmissible.

Ens correspon respondre amb fermesa a aquestes propostes provocadores en defensa dels donostiarres que van ser injustament executades pel franquisme. Tenim un deute històric amb tots aquells que han estat subestimats i marginats i amb les seves famílies.

Espero que aquest absurd es quedi en res i l'Ajuntament sabrà respondre a això amb la suficient fermesa.

Juan Karlos Izagirre Hortelano, ex alcalde de Donostia i portaveu municipal d'EH Bildu