- Quatre cadells de l'ocell de presa, una de les espècies més amenaçades d'Europa, han aconseguit enlairar enguany, segons ha informat el Govern de Navarra. Els tècnics ho han qualificat de gran èxit i la dada confirma que s'està estenent cap a l'oest dels Pirineus. Però més enllà d'aquesta expansió, encara té grans dificultats, la principal, l'activitat de l'home.
Enguany, la reproducció de la mama (Gypaetus barbatus) a Navarra ha batut rècord: quatre cries han aconseguit arrencar el vol. Des que van néixer entre febrer i abril, els pollastres han estat en el niu, i després del pas important del primer vol, els ha arribat l'hora de l'expansió juvenil. La trencalòs és una espècie que pot viure molts anys, però, per contra, té una taxa de reproducció molt baixa –solo en un terç de la superfície pirinenca en la qual viu s'aconsegueix el naixement d'un pollet cada any– i fins a set anys no aconsegueix la maduresa.
Segons ha informat el Govern de Navarra, el depredador es pot veure ja en nou comarques, entre elles Aralar, on està situat. En total, el 6,3% de la població del sud dels Pirineus es concentra en aquest territori.
D'aspecte, forma i vol elegant, una de les seves peculiaritats és el seu caràcter ossut; compleix, per tant, l'última funció important en la cadena alimentària, que consisteix a llançar els ossos de l'aire a les roques per a trencar i menjar la polpa interior, d'aquí el nom de Trencalòs, Quebraosos o Trencalòs, en altres idiomes.
El trencalòs, com moltes altres ocells, és un animal salvatge lligat a ecosistemes sans, i avui dia l'ésser humà és la major amenaça. Alguns experts creuen que a partir d'ara tindrà problemes per a augmentar la seva proliferació als Pirineus a causa de la “saturació” de l'activitat humana en aquesta gran serralada
La trencalòs es va observar fa uns segles en les principals cadenes muntanyenques de tota Europa, però va sofrir una important recessió des del segle passat. Als Alps, per exemple, va desaparèixer en 1935 i va ser vista per última vegada a Andalusia en 1988, en la serra de Cazorla.
Sent un dels majors animals en perill d'extinció, la seva conservació s'ha convertit en un gran repte d'interès en molts llocs, amb les seves fundacions. A Navarra, en 1991 es va posar en marxa el Pla de Recuperació del Trencalòs.
Reintroducció del trencalòs de qualsevol mode?
Però el trencalòs, com moltes altres ocells, és un animal salvatge associat a ecosistemes sans, i avui dia l'ésser humà és la major amenaça. Alguns experts creuen que a partir d'ara tindrà problemes per a augmentar la seva proliferació als Pirineus, a causa de la “saturació” de l'activitat humana en aquesta gran serralada.
Al voltant del 30% de les morts tenen a veure amb l'ús del verí; la majoria dels mamífers moren a causa de la ingesta de tòxics. Moltes altres moren colpejades contra infraestructures o xarxes elèctriques o són tirotejades per caçadors il·legals.
Quan en 2006 es va posar en marxa el programa de reintroducció de la crema en els Pics d'Europa, nombrosos grups ecologistes d'Astúries es van mostrar en contra: “No es pot introduir una espècie a qualsevol preu”, deien. Perseguint l'ús del verí i sense donar solució a aquest problema, no té “sentit” reintroduir el trencalòs “perquè això va ser el que abans ho havia portat a la perdició”.
I al País Basc, quin ecosistema i pressió està trobant l'ocell que s'ha convertit en símbol dels seus cims? Fora dels Pirineus, Aralar és l'únic territori en el qual la crema s'ha estès de manera natural.
Fonts del Govern de Navarra han explicat que en els últims anys Aralar compta amb una parella formada per un trencalòs i una femella aragonesa que han passat pels voltants de la foz d'Arbaiun, però encara no han aconseguit criar als cadells, ja que en el primer any es va perdre l'ou en la porcatera i en el segon any es va enfonsar el niu amb el pollet. “Això ens demostra el difícil que pot ser colonitzar un altre territori”, afirmen els tècnics forals.