Diversos dies d'octubre, he tingut l'oportunitat de debatre al costat de Sara Lafuente sobre els mercats de la reproducció a Pamplona i Bilbao. En aquestes cites hem tingut l'oportunitat d'acostar-nos a moltes de les preguntes i situacions que s'amaguen després del desig de ser mare.

Avui dia , és difícil prendre una decisió davant la maternitat. La gran precarietat, l'estat de benestar feble, la individualitat palpable, la falta de comunitat, la crisi de cures, la necessitat de fer carrera professional... tot això ens dificulta a les dones prendre una decisió sobre la maternitat. A Espanya, segons l'INE, el 70% de les dones que volen ser mares volen tenir dos fills, però només el 30% els té, mentre que el 50% de les dones entre 45 i 49 anys que no tenen fills volien tenir fills. La precarietat, l'estat de benestar feble, la individualitat evident, la falta de comunitat, la crisi de cures, la carrera professional... ens dificulta a nosaltres prendre una decisió sobre la maternitat”

En l'última dècada, la crisi de la maternitat s'ha anat aprofundint i des del feminisme no s'ha fet cap treball col·lectiu sobre aquest tema. Mentrestant, les clíniques de reproducció assistida privades han trobat una oportunitat única per a rendibilitzar aquesta crisi i, de pas, aprofundir en les tècniques d'expansió del mercat.

Així les coses, en aquest moment estem en un procés d'aprofundiment d'un model construït des de la desigualtat, i en lloc d'intentar canviar la situació general que subjeu, es respon de manera individual a la crisi individual, en molts casos establint relacions de poder amb altres dones. L'única opció per a sortir d'aquesta situació difícil és impugnar tot el moment històric que vivim, ja que la solució del mercat reproductiu no ens ajudarà. Per tant, entre les possibles maneres de fer realitat un model de maternitat més emancipador, jo destacaria: treballar contra la precarietat, inventar noves comunitats de cures i proposar canvis en el model d'habitatge.