argia.eus
INPRIMATU
Terrissaire que ve a l'estiu
  • En veure aquest ocell amb ales llargues i esmolades i cua ahorquillada en forma de v, sabem que està a punt d'arribar l'estiu a Euskal Herria. Dors i cua negres, amb lluentor blavosa, pit de pollastre vermell i part inferior blanquinosa. L'oreneta és un ocell que ha tingut una gran presència en les creences dels bascos. Però alguns no sabran que tenim cinc espècies d'orenetes: l'oreneta comuna, l'oreneta, l'oreneta rocosa, l'avió sapador i l'oreneta enaria. Però, quin és?
Nerea Pagaldai Agiriano 2024ko maiatzaren 27a
Oreneta (Hirundo rustica)

GRUP: Vertebrat / Ocell.

TALLA: Del pic a la cua 17-21 cm. Longitud sud 32-34,5 cm.

ON VIU? Camp obert, zona rural.

QUÈ MENJA? Sobretot insectes, mosques i mosquits.

NIVELL DE PROTECCIÓ: Protegit a nivell europeu.

Primer cal mirar la cua. Si la forqueta de la cua és petita o la pròpia cua és curta, l'oreneta pot ser rellom, l'oreneta rocosa o l'avió sapador. A continuació ens fixarem en el color: si és negre, amb el cul blanc, llavors l'oreneta serà el rellom; com el seu nom indica, tota la part inferior és blanca. Si és de color marró tenim dues opcions: si la part inferior és blanca i el coll és marró –sembla portar un collaret marró–, la part de la corretja és l'oreneta; si la part inferior és marró clar i té taques blanques en la cua, la roca serà l'oreneta. D'altra banda, si la forqueta de la cua és gran i profunda, l'oreneta pot ser comuna o purga. És molt fàcil distingir entre dos: si el seu nom indica bé, el darrere és vermell, l'oreneta enara escara, mentre que si el darrere és tot el dors negre amb lluentor blavosa, l'oreneta és normal.

L'oreneta comuna (Hirundo rustica) és ben coneguda pels bascos pel seu costum de nidificar en edificis. Diuen que és el “ocell més preuat” en la zona de Bizkaia, és “bona bestiola” per als hernaniarras i en les Conques de la Baixa Navarra se'n diu “gallina de déu”. Es tracta d'un ocell que ha rebut diversos noms: ainara, elai, iñara, mitxidea, txenara i altres punts. A pesar que abans es veien més a l'interior dels pobles, avui dia es troben més prop de petits pobles i caserius. Nidifica sovint sota les teulades, en forma de tassa de terra. Podem parlar de grans terrissaires. Ocell insectívor que captura en vol amb una enorme extensió de boca. S'alimenta de formigues voladores, vespes i escarabats petits, però les seves preses principals són mosques i mosquits. “No hi ha mosques on vagi a l'oreneta”, diuen alguns. I raó! S'ha observat que les orenetes consumeixen uns 800 insectes diaris.

Encara que l'estat de conservació d'aquest ocell tan volguda no és preocupant, sofreix nombroses amenaces. D'una banda, els plaguicides utilitzats en l'agricultura intensiva han reduït el nombre d'insectes que formen part de la dieta de l'oreneta comuna i a més aquests químics poden tenir efectes sobre la capacitat reproductiva d'aquest ocell. El buidatge del medi rural, la disminució de l'agricultura extensiva i l'augment de la intensiva no beneficien a aquest ocell tan esvelt com elegant. D'altra banda, nidifica en cases o prop d'elles i sol acumular excrements sota aquestes. Aquest aspecte no és del grat dels éssers humans, però hi ha persones i administracions que, per aquest motiu o per obres de construcció, trenquen i tiren intencionadament els nius i provoquen efectes negatius en la reproducció del galant. Cal assenyalar que aquesta actuació està prohibida legalment, es considera infracció greu i es poden imposar multes de 5.001 a 200.000 euros. En cas de molèsties per dejeccions, existeixen diversos mètodes per a reduir aquestes molèsties i facilitar la convivència amb aquests ocells.