argia.eus
INPRIMATU
Els ajuntaments no han rebut cap informació sobre el macrocentral eòlic entre Hernani i Goizueta
  • En Goizueta, Arano i Hernani volen construir una de les centrals eòliques més grans del País Basc. Sustrai Fundazioa denuncia que la tramitació s'està realitzant a Madrid “lluny dels ciutadans”. Per contra, els ajuntaments afectats no han rebut cap informació sobre el projecte.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2023ko apirilaren 20a
Inguruaren ikuspegia Aranoko gainetatik.

A la frontera entre Navarra i Guipúscoa, es pretén construir un dels grans polígons eòlics realitzats fins ara al País Basc, entre Goizueta i Hernani, en la serra d'Adarra i Mandoegi.

Segons Sustrai Fundazioa “tant per les dimensions del projecte com perquè afecta diferents comunitats autònomes, les tramitacions s'estan realitzant des de Madrid”. Si aquests projectes tenen una potència superior als 50 MW, han de tramitar-se a Madrid i, segons ha publicat el diari Berria, el macrocentral entre Goizueta i Hernani tindria una potència de 100 MW.

Entre Navarra i Guipúscoa la grandària dels parcs eòlics fins ara previstos duplicaria al dels existents. Per exemple, a Àlaba, Azaceta i Laminoria es plantegen dues centrals contigües, amb una potència entre totes dues de 80 MW. A Navarra, en la zona nord de la Comarca de Pamplona, es pretén instal·lar conjuntament 56 molins de vent de gran grandària, cadascun amb una potència de 4 MW, però distribuïts en diferents centrals.

Els Ajuntaments d'Hernani, Arano i Goizueta no han rebut cap informació sobre el macrocentral que pot afectar els seus espais naturals. A la pregunta d'El Diario Vasco, l'Ajuntament d'Hernani explica que al febrer van rebre un e-mail de l'assessoria FE Energy, que han intentat una reunió però no han rebut resposta.

L'estació megalítica d'Adarra i Mandoegi alberga una de les majors concentracions monumentals de dòlmens i cromlech prehistòrics d'Euskal Herria

Aquestes zones d'Adarra i Mandoegi conserven un valuós patrimoni natural i cultural. La seva estació megalítica reuneix una de les majors concentracions monumentals de dòlmens i cromlech prehistòrics d'Euskal Herria.

També és refugi d'espècies animals com la raça bovina Betizu en perill d'extinció i a les valls de l'Urumea es conserven espècies vegetals endèmiques. Entre el Parc Natural d'Aiako Harria i el Biòtop Protegit de Leitzaran, aquest espai actua com a corredor ecològic, segons els experts biòlegs.

Qui està intentant aterrar en Nokia-Mandoegi?

El projecte s'està tramitant de manera confidencial a Madrid i la consultora FE Energy tampoc ha volgut donar el nom de l'empresa que està darrere. “No hi ha res concret ni demanda formal”, ha argumentat.

Aquesta consultoria forma part de l'Associació d'Empreses Eòliques (AEE), associació privada que agrupa les principals empreses energètiques de l'Estat espanyol, Siemens Gamesa, Acciona, Endesa, Iberdrola, etc.

Fa dues dècades hi havia un projecte de construcció d'un nou parc eòlic en Mandoegi, que també va comptar amb el vistiplau de l'Administració, però que es va suspendre amb la crisi econòmica. Ara, en els documents del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables del Govern Basc, l'alineació entre Navarra i Guipúscoa, tal com va avançar ARGIA, és de molts quilòmetres catalogada com a “espai net òptim”.

Sustrai Fundazioa ha valorat les implicacions d'aquesta mena de projectes: “Aquesta expansió renovable no té res a veure amb la necessària planificació democràtica per a atendre les necessitats socials: quanta energia necessitem, de quin tipus, on, qui ha de proveir i gestionar. I, al mateix temps, ha d'anar acompanyat de mesures d'estalvi i reducció del consum d'energia fòssil: com ordenar els desplaçaments quotidians, com mitigar i substituir el model industrial agropecuari, com promoure un major equilibri territorial, com replantejar el model industrial, com adoptar mesures radicals de repartiment de l'ocupació i les labors de reproducció, integrant tot això la conservació i protecció de la biodiversitat i dels nostres ecosistemes”.

Quan els aparells de poder adopten el “imperatiu ecològic”, el periodista i ecologista André Gorz deia que només serveix per a reforçar la seva autoritat i que, en conseqüència, l'ecologia política ha de qüestionar el capitalisme mateix perquè no es produeixi. Per tant, en aquest cas, quins són els que estan aterrant en les serralades d'Euskal Herria a la recerca de més capital i beneficis?