Pensem que cal contextualitzar el moment en el qual es va col·locar la creu. Llavors, quan es va posar? 32 anys després de la implantació de la Dictadura del cop militar. Una dictadura impulsada i finançada per les forces fàctiques del cop militar, com es deia llavors, La Creu, l'Espasa i el Saco (jerarquia de l'Església, militars i forces repressives, grans milionaris i terratinents, respectivament). De qui depenia l'educació? En mans de l'Església catòlica i de Falange, per descomptat: Religió i Esperit Nacional. Tot era pecat, reprimida la sexualitat (la dels altres, no la seva), un sant rosari cada dia, una mà estesa a l'església els diumenges…
La col·locació de la creu d'Udalaitz per la iniciativa d'alguns ciutadans en 1971 no va ser una acció neutra al nostre entendre, encara que probablement no el pretenen. És a dir, alguns mondragoneses van decidir posar a la vista del poble una creu de 12 metres sense preguntar a ningú, quan estàvem en una dictadura i el laïcisme estava prohibit. Van respectar llavors la idea dels mondragoneses laics? Diríem que no, va ser una imposició.
Ara bé, uns altres, ara que la Creu és un poder opressiu per a ells, han tallat la Creu. I ho han fet de nit, perquè saben que si ho feien de dia, serien detinguts i, probablement, a més de la pena de presó (han aparegut els que demanen penes per als emprenedors).
Han ofès amb aquesta acció als quals van posar la creu i a altres ciutadans? Sí.
I no van ofendre a ningú en 1971?
Estem davant un acte polític, estigui o no d'acord. Amb aquesta acció no s'han col·locat símbols especials, com en 1971. Les tres forces fàctiques abans esmentades van impulsar el cop militar feixista que van acceptar els que van pactar la transició política, sense exigir cap responsabilitat; i aquí segueixen com si fossin sants, quan van ser criminals. Si es demana una sanció, es pot començar per aquí.
Després de la mort del dictador, l'Estat espanyol es va declarar aconfessional, per la qual cosa hauria d'estar prohibit col·locar qualsevol símbol religiós en els terrenys municipals (en totes les terres públiques). Més encara, amb el gresol de la cultura i la religió que avui dia conforma el nostre poble. Les qüestions de fe no poden sortir de l'àmbit privat, i molt menys marcar l'agenda política municipal.
Som un poble laic, hem de respectar les creences de tots, les dels creients i les dels laics. I, en aquest moment, creiem que el correcte és que es vagi per aquest camí.
Els arguments per a la recol·locació de la Creu d'Udalatx són els discursos vuitcentistes més pròxims a Déu i a la vella llei; o, si no, els que es construeixen amb la idea que el que és vàlid per a lluitar contra els adversaris polítics. Sorprenent.
Des de l'alternança, per sobre de les reivindicacions messiàniques, defensem i defensarem una República Basca sobirana i laica. Sempre apostarem per la desaparició de tradicions que vulneren els drets del poble, de les persones, dels animals i del medi ambient.
Per tant, si no volem ofendre a ningú, posem símbols neutrals o pactats en llocs compartits i públics.