L'Observatori de les Multinacionals, en el seu informe Uber Files 2, ha explicat que a Brussel·les, capital administrativa de la Unió Europea, les noves companyies de plataformes han estat treballant intensament en el lobby, que han revolucionat l'activitat econòmica en els serveis de taxi, en la distribució d'aliments i altres assumptes. Deliveroo, Uber, i els altres, que ja estan integrats en rutines quotidianes dels ciutadans, tenen estretes relacions amb les autoritats europees, en concret, s'ha parlat en moltes ocasions de la relació de les plataformes amb el president francès, Emmanuel Macron.

Però des que en els últims mesos, al desembre de 2021, Ursula von der Leyen va manifestar la inclusió del tema de les plataformes en l'agenda política, el treball lobby d'aquestes companyies ha augmentat considerablement. De fet, l'any 2021 la Comissió Europea va començar a analitzar les condicions de treball que aquestes noves plataformes digitals i els seus empleats imposen per a decidir una nova directiva per a aquest important sector. Com qualsevol canvi legal pot suposar una amenaça per als seus interessos, aquestes plataformes han multiplicat els fons i les forces involucrades en el lobby, principalment Uber, Deliveroo, Bolt, Wolt, Free Now, Delivery Hero i Glovo.

Els números parlen en cru. La Comissió Europea, en la fase de redacció de la llei, es va reunir en més de cent ocasions amb representants de les plataformes. I aquestes plataformes han multiplicat les inversions en el sector del lobby en funció de la informació que els lobbies han fet pública del seu treball. La companyia Wolt, una plataforma finlandesa de lliurament d'aliments i béns, va declarar en 2020 una única operació de lobby a Brussel·les, si ja l'ha assumit enguany.

“Però això –escriu Lora Verheeck en la web de l'Observatori de les Multinacionals– no és sinó la punta de l'iceberg. De fet, l'informe recull les dades que fan públics els documents oficials de la Comissió Europea i els grups de pressió europeus, per la qual cosa l'informe no dona una imatge completa de l'impacte de les plataformes”. En primer lloc, hi ha grans gabinets d'advocats, com Linklaters, que a Brussel·les estan realitzant aquesta activitat en el Registre Europeu de la Transparència.

Lora Verheeck resumeix els arguments que utilitzen les plataformes i els grups de lobbies que defensen els seus interessos davant la nova directiva europea: “En les nombroses reunions mantingudes amb els funcionaris i líders del Comitè, han repetit reiteradament els mateixos arguments. Uber i la resta de plataformes diuen que els seus treballadors tenen unes condicions laborals molt bones, uns sous molt bons i estan molt contents amb el treball que han trobat. Les multinacionals tenen un altre argument molt volgut en temps de crisi econòmica: el xantatge laboral. El director executiu d'Uber va reconèixer davant els seus finançadors que l'empresa podria obtenir beneficis encara que oferís contractes de treball als obrers; no obstant això, va dir a la Comissió Europea que si una nova llei europea seva els ofereix més drets socials i millors salaris als treballadors, suposarà la pèrdua de 50 grans empreses. En definitiva, les plataformes no són molt diferents d'altres indústries a l'hora d'intentar sotmetre la llei als seus interessos. Per això utilitzen els mateixos mètodes de lobby [d'altres indústries]. Com les grans patronals europees –i Uber és membre d'una d'elles, BusinessEurope–, les plataformes també exigeixen que siguin elles les que es posin les normes i els codis de conducta, sense cap mena de limitació i sense cap mena d'inobservança ni litigi ni sanció”.