La setmana passada, l'òcul simultani de tots els mitjans oficials de la Xina va deixar clar: La decisió de construir el ferrocarril CKU ja és ferm. L'aparició, al costat dels presidents Zhaparov i Mirziyoyev en l'acte telemàtic de la signatura, de Xi, que suposava la unanimitat dels mitjans de comunicació xinesos, va posar de manifest la posada en pràctica del projecte del nou ferrocarril CKU, Txina-Kirguizistan Uzbekistan, les obres de construcció del qual s'iniciaran a la tardor d'enguany. I em vaig perdre l'aposta que em vaig fer, perquè creia que mai veuria això.

La CKU és un projecte mític, en el sentit directe de la paraula: aparentment coherent i desitjable, però sense possibilitat de fer-ho fora del món dels malsons, almenys fins ara. La pitjor barrera geogràfica del Camí Històric de Seda era el conjunt de cadenes Tian Shan / Tengri Tagh, ja que la realitat mostrava que era rebel també per als moderns mitjans de transport terrestre.

Molt abans de la posada en marxa del Nou Camí de Seda de Xi, és molt anterior la idea d'unir la conca del Tarim de Xinjiang amb la vall de Fergana a l'Àsia Central, que el Camí Històric havia de recórrer amb un gran i gens tendre entorn de retorn. Però els obstacles polítics, sobretot en el passat, i els vistosos problemes d'enginyeria, sempre han fet que l'anhel sigui present en el món dels somnis. Fins ara.

Ara, encara que s'ha pres la decisió, només s'han publicat unes poques qualitats del projecte: que unirà els tres països que assenyala l'acrònim; 523 quilòmetres (però com!) que disposarà de les noves vies; que connectarà la principal ciutat de l'oest de Xinjiang amb els Feras de Kaxgar i Uzbekistan, fins als quals es connectarà amb les vies existents, passant per Oxetik de Kirguizistan. I ja està.

Queda tot l'espectacle per on i com ha de travessar el projecte la successió dels dominants. Entre altres coses, és clar que es necessitarà un gran túnel i una construcció de ponts... en una part important de la línia de ferrocarril que haurà de construir-se a una altura d'entre 2.000 i 3.000 metres. I quan acaba, quin impacte econòmic i social pot tenir, no sols entre els territoris que els interrelaciona directament, sinó també en el comerç entre ambients més amplis, etc.

És una obra faraònica, alafede.

És cert que entre nosaltres, quan s'esmenten les obres dels faraons, les piràmides no se'ns ocorren més, o que les expressions són pejoratives. Però haurem de recordar que amb ells es va construir també el Canal dels Faraons, potser l'obra d'infraestructura més prolífica de l'Antiguitat...