"A pesar que la iniciativa és el més àmplia, rica i de la millor voluntat possible, ens hem trobat amb un gran mur. Només un grup polític, Bildu, ha estat disposat a donar suport a la iniciativa. La resta dels grups s'han negat, per una única i fonamental raó: Perfil polític de Txillardegi. Com és sabut, Txillardegi va ser un dels fundadors d'ETA i això, als seus ulls, cancel·la aquesta iniciativa i la deixa sense blanca. També és sabut que Txillardegi va abandonar ETA en 1967, abans de començar a cometre atemptats contra la vida de les persones, i que posteriorment va ser crític amb la lluita armada (entre altres coses, quan va participar en la fundació d'Aralar). Txillardegi va viure un violent atemptat quan era senador d'HB: En 1989, reunits a l'Hotel Alcalá diputats i senadors d'HB, dos pistolers van disparar contra el grup i van assassinar a Josu Muguruza i van ferir greument a Iñaki Esnaola. Txillardegi va ser un dels quals van haver de protegir-se sota una taula".

Es tracta d'un extracte de la carta que recull el diari Berria, en el qual s'informa la Biblioteca Central de Donostia-Sant Sebastià de la fi del procés per a posar el nom de l'escriptor Txillardegi. És un llibre escrit per Aitzpea Leizaola, BEÑAT Sarasola, Dani Goñi, Garbiñe Ubeda, Harkaitz Cano i Kepa Sarasola.

No obstant això, la iniciativa, iniciada en 2013 per 17 escriptors, compta amb un ampli suport social: Es van recollir al voltant de 1.500 signatures. No obstant això, el suport rebut per part de la societat no s'ha sentit a l'ajuntament i per això han decidit posar fi a l'acció: "Després de reunir-nos amb tots els grups polítics de l'Ajuntament, inclòs l'alcalde, veient que la iniciativa ha obtingut un escàs suport, hem decidit no portar-la a l'última i no presentar-la formalment. No és la nostra voluntat participar en la competència política, ni escenificar els conflictes. Convindria, això sí, que cadascú reflexionés entorn d'aquestes qüestions".

"Un reconeixement que val la pena"

Cap dels grups polítics presents en la reunió ha negat que el treball de Txillardegi en l'àmbit del basc i de la literatura sigui mereixedor de reconeixement. Malgrat això, l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha bloquejat de manera permanent la possibilitat de posar el seu nom a la Biblioteca Central de Donostia-Sant Sebastià.

Als escriptors de la carta els preocupa tant l'escassa aportació de Txillardegi al basc i a la literatura basca: "Fa l'efecte que el treball literari i el de basc és poc comparat amb el perfil polític; és a dir, que el treball imprescindible que va fer Txillardegi perquè es creés el basc batua o tot el que va fer per a modernitzar la literatura basca van ser simples chiquilladas. És molt més important que això, depenent de quina etiqueta política situem a la persona. D'altra banda, en el camí de construir una memòria rigorosa i justa sobre la brutal història que ha viscut aquest poble, no aporta res bo la imatge maniquea i restrictiva que s'ha generat entorn de Txillardegi. Si no som capaços d'escrutar una memòria real darrere de grans titulars i de declaracions pomposes, si no tenim voluntat de conèixer les realitats i els detalls de la història autèntica que amaguen les paraules gruixudes, difícilment construirem una societat oberta".

Fa deu anys va morir Txillardegi, escriptor, lingüista, polític, euskaltzale i militant suís.

Així va acabar la carta: -Ens hem quedat amb un raig d'esperança. En les reunions que hem mantingut ens han dit en més d'una ocasió que encara és massa aviat per a un reconeixement d'aquest tipus. Volem creure que la iniciativa queda oberta per al futur. Esperem que algun dia Txillardegi i la ciutat de Sant Sebastià rebin el reconeixement que es mereix".