argia.eus
INPRIMATU
El comitè que redactarà la nova constitució demana l'indult per als detinguts en les protestes socials de Xile
  • El projecte de llei per a deixar sense efecte els empresonaments s'ha sotmès a votació aquest dijous. El dilluns tornarà a debatre's.
Iraitz Madariaga Etxebarria 2021eko uztailaren 09a
2019ko urriaren 22ko protesta sozialak Santiagoko Baquedano plazan. Argazkia: Carlos Figueroa

La Convenció Constitucional ha presentat el projecte de llei necessari per a demanar l'indult dels detinguts en les protestes socials iniciades en 2019. La votació s'ha dut a terme aquest dijous i es debatrà dilluns que ve en la Comissió de Drets Humans del Senat. Les forces a favor i en contra estan igualades.

Segons les dades recollides per El País, el projecte de llei ha estat impulsat per la presidenta del Senat, Adriana Muñoz, i la senadora socialista Isabel Allende. En la segona ronda de votacions hi ha hagut 105 vots a favor, 34 en contra i 10 abstencions. El president de Xile, Sebastián Piñera, ha anunciat que si el dilluns s'aprova el projecte, el rebutjarà.

El 5 de juliol es va posar en marxa la Convenció per a la reforma de la Constitució de 1980 del dictador Augusto Pinochet. La proposta de concessió d'indults, per part seva, s'ha presentat poc després de la constitució del grup. En un comunicat difós després de la votació d'aquest dijous, han subratllat la necessitat d'un projecte de llei. Segons les seves paraules, en les protestes socials iniciades a l'octubre de 2019 “els agents de l'estat van violar els drets humans (...) i van detenir i van retenir a milers de persones en condicions il·legals”. Va ser llavors quan la Comissió Interamericana de Drets Humans i l'organització Human Rights Watch van denunciar l'ús excessiu de la força per part dels agents de seguretat.

Segons ha recollit l'emissora Bío Bío, la presidenta de la Convenció, Elisa Loncón, ha explicat que molts dels detinguts són "presos polítics". Aquests empresonats són, al seu judici, el problema més greu que té la democràcia xilena, i no els presos. Per part seva, el ministre de l'Interior, Juan Francisco Galli, s'ha oposat a les declaracions i ha assegurat que a Xile no hi ha presos polítics, com ha recollit El Mercuri.

Tant les forces de l'Estat com l'Exèrcit han mostrat la seva postura en contra d'aquesta mesura. El fiscal nacional, Jorge Abbott, ha explicat que si s'aprovés el projecte de llei i s'oferissin indults, molts dels delictes greus quedarien impunes.

Protestes de 2019

A l'octubre de 2019, es van organitzar a Xile protestes per a denunciar la pujada del preu del transport públic. Va ser una espurna. Es van convertir en una reivindicació per a lluitar contra les desigualtats socials al país i es van allargar durant dos anys. Amb la petició d'una nova Constitució la situació s'ha calmat als carrers.