argia.eus
INPRIMATU
"El poble de Xile està en la resistència; les mobilitzacions no han cessat"
  • Santiago de Xile, octubre de 2019. En el metre de Santiago es va anunciar un nou repunt de preus i el preu del bitllet es va quedar en 830 CLP (una mica més d'un euro en pesos xilens) en l'horari de màxima afluència habitual. En resposta, es van realitzar mobilitzacions, realitzades majoritàriament per alumnes de secundària: van acudir a les estacions de metro en massa i van passar l'entrada sense pagar, en les activitats denominades "escapades massives". Amb el pas dels dies, aquestes activitats van ser en augment i la gent es va sumar a elles; per a llavors ja no es limitaven a passar el metre sense pagar, sinó a ocupar l'estació i obrir les portes perquè tot el que fos allí pogués evitar el pagament.
ARGIA @argia 2019ko urriaren 24a

No obstant això, no és només la pujada del preu del metre el que va despertar a Xile, sinó que va ser la gota que va desbordar el got i el va deixar en el sòl. Des de la dictadura fins avui, i fins al retorn " a la seudodemocracia", en una època en la qual es creia que l'alegria anava a arribar, es van començar a aplicar els recursos naturals, l'educació, la sanitat i altres lleis de privatització. Així mateix, es va aplicar als treballadors el model d'AFP (sistema de pensions), que només beneficia als privats, i en el qual no estan retinguts els militars i les policies.

Totes aquestes polítiques de consolidació del model capitalista neoliberal s'estaven passant desapercebudes malgrat les manifestacions que es duien a terme, però en aquests moments el poble xilè s'ha plantat. El lema més repetit en les protestes és: "No són 30 pesos, són 30 anys", apunta, encara que la pujada de 30 pesos de la targeta pot semblar una baixesa, ja que durant anys han passat per sobre del poble i els preus de tots els béns i serveis continuen pujant mentre els salaris es mantenen. Per totes aquestes demandes de justícia social, i sobretot per la dignitat, s'ha aixecat el poble.

El divendres, dia 18, es van declarar diverses "escapades massives" i es van destruir la majoria de les estacions de metro, deixant fora d'ús a la resta. A conseqüència d'aquests fets, es van produir incidents violents amb la policia i barricades en diferents punts de Santiago de Compostel·la. Va respondre a les peticions del Govern de la mateixa manera que l'ha fet durant anys: repressió. Aquest mateix dia, el president Sebastián Piñera Echenique, membre del partit que va estar a les ordres de la dictadura militar de 1973, va declarar l'estat d'excepció d'emergència i va designar a Javier Iturriaga del Camp, fill d'un militar que en l'època de la dictadura lliurava a persones a centres de detenció i tortura, com a cap de seguretat nacional.

Els militars van sortir al carrer a reprimir les manifestacions, la qual cosa va fer que el problema iniciat a Santiago es convertís en un descontentament a nivell nacional: dissabte passat es van celebrar manifestacions en totes les regions exigint la fi de l'estat d'excepció; per part seva, el Govern va respondre imposant un estat d'excepció i un toc de queda en totes les zones en les quals es van mobilitzar, com a càstig pel cessament de les mobilitzacions. Encara no ho han aconseguit, el poble xilè està en resistència; malgrat que els militars són al carrer i se'ls prohibeix sortir de les seves cases, les mobilitzacions no han estat interrompudes. Mentre es redacten aquestes línies, el 23 d'octubre de 2019, continuen les manifestacions al país i segons dades de la Comissió Interamericana de Drets Humans, ja es comptabilitzen 42 morts, 12 dones violades i 120 desapareguts. Segons les dades facilitades per l'Institut Nacional de Drets Humans, fins al 22 d'octubre han estat detingudes 1.601 persones, entre elles 185 nens i adolescents, 132 persones han resultat ferides per arma de foc, 85 ferits per altres causes i 3 querelles per violència sexual, entre altres causes. Entre altres comprovacions, les més greus es troben les evidències que els túnels del Metre de Santiago de Compostel·la estan sent utilitzats com a centres de detenció i tortura en la zona.

Com a mitjans independents, posem aquests fets a la disposició de l'opinió internacional, amb la finalitat d'aconseguir la solidaritat dels membres d'altres territoris, especialment perquè denunciïn les greus violacions dels drets humans que s'estan cometent a Xile, on la llibertat de premsa està coartada amb la situació que es viu en el nostre territori i que els nostres mitjans de comunicació han censurat per a evitar la propagació d'aquests crims i la protecció que traslladem als companys en lluita. Perquè més enllà del nostre treball de comunicació, formem part d'aquest poble en resistència, i les nostres armes de lluita són mitjans de comunicació que no estan al servei d'aquest Estat.

Salut i Llibertat! Gràcies per la solidaritat!

Aquesta notícia ha estat transmesa pel mitjà independent xilè Veu en Fugida i l'Associació de Reporters Independents (ARI), que han negat la llibertat de premsa per a difondre la informació a nivell internacional.