argia.eus
INPRIMATU
Des del barri de la Txantrea, moltes gràcies Patxi!
Txantreako Preso Ohiak 2020ko ekainaren 22a

Els carrers de molts pobles i barris d'Euskal Herria porten setmanes plenes d'activitats. Des del respecte als drets de tots els presos polítics bascos que són drets fonamentals, fins a fins com l'amnistia legítima.

Les dures i injustes condicions imposades pels Estats espanyol i francès en les presons per a frenar el COVID-19 van agreujar la situació de tots els presos. I una vegada més, van aprofitar per a intensificar especialment la vulneració de drets dels presos i preses polítiques basques.

El 14 de març, l'Estat espanyol decreta un "estat d'alarma" que atempta contra els drets i llibertats dels presos. Diu que ho fa en nom de la salut i la seguretat dels presos d'eta. No obstant això, el manteniment a la presó dels sectors més vulnerables, la negació als presos de la possibilitat d'accedir a besucs, o el fet que centenars de funcionaris de la presó s'estiguin movent dia a dia, posen potes enlaire l'argument esgrimit.

Mentrestant, al carrer, a causa de l'estat d'alarma, els sectors més actius d'Euskal Herria tenien limitada la nostra capacitat d'influència. Treballem als pobles i barris per a pal·liar els efectes immediats del coronavirus. I comencem a preparar-nos davant els efectes devastadors que el COVID-19 deixaria en el futur.

La implantació de l'estat d'alarma va ser un atac contra tots els drets i llibertats. A més d'implantar el model de confinament per a reforçar la figura de l'Estat. Això va provocar que, davant una crisi sanitària, militars i policies se situessin en primera línia. I calcigar els drets de la ciutadania i dels treballadors i treballadores en benefici del capital.

Si tot això va ocórrer al carrer, quan la intencionalitat de tots els uniformats és evident, què ocorreria en les presons, quan els espais d'impunitat són mil vegades més nombrosos?

Aquesta preocupació era palpable i s'accentuava amb cada nova mesura que l'estat d'alarma portava amb si. Totes les mesures i plans que establien convertien als presos polítics bascos en el col·lectiu més vulnerable.

"No va ser un error posar en el centre del debat polític la greu situació que s'estava donant en les presons, sinó una decisió política", ha afegit. Cuidat! Aquesta decisió política no significa que no es pogués fer res. Al contrari, en els dos mesos es van anar coent diferents activitats"

Era evident la gravetat del que estava succeint en les presons. Sabíem que els presos polítics bascos no eren visitats, que els seus drets estaven calcigats i, mentrestant, mai s'havia realitzat una convocatòria general en els barris i pobles per a denunciar la lamentable situació que vivia en les presons.

Durant les setmanes, els carrers, els espais naturals per a donar a conèixer les nostres reivindicacions, van romandre en silenci. Els balcons i les xarxes socials es van convertir en espais per a continuar militant. La greu situació que es venia donant en les presons al llarg d'aquest temps no va ser un error posar el focus en el debat polític, sinó una decisió política.

Cuidat! Aquesta decisió política no significa que no es pogués fer res. Al contrari, durant els dos mesos s'han anat coent diferents activitats. Entre elles, una iniciativa impulsada al maig per 25 organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans, una dinàmica com SOSPresoakCovid19 o un manifest afavorit per 9 organitzacions polítiques en el congrés espanyol.

Però aquesta decisió política, a l'hora de denunciar l'agreujament de les condicions de vida dels presos polítics bascos, suposava fer-ho en uns paràmetres determinats. Donant protagonisme dolorós al PNB, un dels impulsors de la política de dispersió. O a Podem, el partit que està en el Govern espanyol, que si no vol ser part de la solució, serà part del problema.

En el tema dels presos, és important que els avanços se situïn en el consens entre diferents. Però en termes excloents entenem que és un error. És inacceptable la tesi que defensa que aquests consensos, perquè es donin aquests avanços, el paper que ha de jugar la ciutadania basca ha de ser limitat. És preocupant llegir que els espais i acords aconseguits en el camí de la repatriació poden ser danyats a conseqüència de les formes emprades per a la denúncia. Greu, la qual cosa suposa que el tensionamiento que es pot donar al carrer perquè les peces del puzle romanguin juntes, estigui totalment condicionat.

En aquest context, dos mesos després que els governs espanyol i francès establissin una vegada més una política penitenciària d'excepció contra els presos polítics bascos! El 10 de maig, Patxi Ruiz, veí de la Txantrea i pres polític basc, va dir “Basta!”. Basta, no sols amb una actitud concreta contra la seva persona, sinó amb totes les mesures que s'han imposat en les presons durant la crisi del COVID-19.

La vaga de fam i set va provocar totes les alarmes. Va augmentar la contradicció entre dues estratègies amb diferents perspectives per a posar en solució la qüestió dels represaliats polítics bascos.

No obstant això, en la nostra opinió, el combat posat en marxa per Patxi Ruiz no ha suposat cap problema. Al contrari, ha estat un estímul. Estem convençuts que, sense la iniciativa pròpia, les conseqüències de l'estat d'alarma a les presons no tindrien ressò en la ciutadania. Aquesta i la següent resposta ciutadana són les principals victòries que es poden atribuir en termes polítics a la iniciativa de Patxi López. Ha estat una gran notícia per a nosaltres el fet que es desconvoqués la vaga de fam. Però per a nosaltres també és important dir-li a Kapota que seguirem endavant. Recollim el testimoni i treballarem junts i lluitant.

Una vegada superats els moments més difícils, apostem perquè els ex presos de la Txantrea segueixin endavant amb aquesta dinàmica. Donarem continuïtat al treball de manera positiva, basada en l'experiència i bones relacions acumulades en els últims mesos.

El passat 22 de maig vam posar en marxa la primera iniciativa. Es van reunir de manera desigual al voltant de 300 ex presos. La iniciativa va consistir a contextualitzar, en un moment concret, la dinàmica posada en marxa per Patxi Ruiz. Per això donem per finalitzada.

A continuació, hem impulsat diverses iniciatives mobilitzadores. Tractant d'interferir amb el treball aliè, però acceptant interferències alienes. “Pels Presos Polítics Bascos, Patxi!” ha estat la marca que hem utilitzat, encara que no som l'única que ens ha caracteritzat.

I amb les reivindicacions de Patxi i els que volien sumar-se a la lluita, vam posar en marxa un manifest.

Avui volem deixar clar que el contingut d'aquest manifest ens va semblar important en el seu moment; i avui creiem que manté l'actualitat. Es tracta d'un manifest de compromís amb tots els presos i preses polítiques basques. Un compromís de defensa de tots els drets que els corresponen, de denúncia de la violació de drets i d'exigència de la repatriació. El manifest necessita compromisos per a abordar el tema de les presons amb una altra perspectiva. Necessitem el teu suport i compromís, ara més que mai (per a subscriure't (accedir a la direcció URL 0))

Com a ex pres de la Txantrea, estem orgullosos del treball que han fet els veïns i veïnes. La nostra aportació a aquesta dinàmica no ha estat més que un seguiment del treball que s'ha realitzat a nivell de barri al llarg dels anys. El cas del nostre barri no és l'únic, ho sabem. El barri ha tingut clar des del principi que no s'anava a ficar en dinàmiques estèrils, que no anava a haver de triar a quins presos del barri anava a treballar.

"El barri sempre ha tingut clar des del principi que no anava a caure en dinàmiques estèrils, que no anava a haver de triar amb quin presoner del barri anava a treballar. La nostra guerra és amb l'Estat"

La nostra guerra és amb l'Estat. Amb institucions, persones i agents amb capacitat per a canviar la situació dels presos polítics bascos, però que no ho fan. Que no volen posar fi a la política devastadora que es practica tant en les presons espanyoles com franceses.

El camí recorregut fins ara ens ha mostrat la voluntat de treballar des d'una altra perspectiva el tema de les represaliades i el d'Euskal Herria. Impulsant l'activació, donant protagonisme a la gent i a la militància. Tensionando el carrer en el discurs i en la forma quan sigui necessari.

Exemple d'això és la reacció espontània de Patxi Ruiz després d'abandonar la vaga de fam. Molta gent que s'ha sumat a la iniciativa ens ha interpel·lat: “I ara què?” “Com seguirem?”. En el seu moment, vam posar en marxa una iniciativa que exigia un compromís concret amb la situació de Patxi Ruiz. Però aquest compromís anava més enllà, buscava sumar actius en el treball a favor de tots els presos polítics bascos. I hem pogut comprovar l'existència de sectors per a agafar el testimoni. Per això seguim endavant.

En primer lloc, i aquesta vegada com a membres del moviment popular del barri, fem una crida especial a participar en les diferents iniciatives i mobilitzacions que s'organitzaran en la Txantrea. Entenem que aquestes iniciatives han de servir per a reafirmar el compromís de tot un barri amb tots els presos polítics bascos. Però també per a secundar i enfortir una manera d'entendre i desenvolupar la dinàmica a favor de tots els presos polítics bascos.

Per a acabar, dir que aprofitarem l'estiu per a aclarir quin tipus de seguiment donarem al treball que hem posat en marxa. Aquesta vegada sí, ampliant al màxim el debat i la participació. A les dinàmiques que puguin estar a favor de la tornada a casa dels represaliats i represaliades basques, volem sumar una nova dinàmica que tingui al poble com a protagonista. Impulsant l'activació social, la confrontació amb els Estats i la denúncia dels responsables polítics de la política de “ostatges de guerra” que s'aplica als presos bascos.

Atenció a les convocatòries!

Pels presos polítics bascos, per Patxi!

 

*Oskar Bizkai, Josu Jiménez, Iker Esparza, Ander Maeztu, Arturo Fernández,

C.Barbarin, Dabid Soto, Felipe castell, Fidel Oses, Haizea Bakedano,

Ibai Mateo, Iker Esparza, Iñaki Aristu, Iñaki Pidal, Izaskun Juarez,

Joseba Pabon, Josu Esparza, Karmele Fernández, Mikel Pardo, Mikel Zudaire

Oier Ardanaz, Oskar Sanz, Tomas Insausti, Ugaitz Astiz, Unai Redin