La crisi del coronavirus està afectant enormement el turisme, però el propi turisme també ha alimentat aquesta crisi a causa de la "hipermovilidad" dels últims anys. La xarxa SET, que agrupa 25 ciutats turístiques del sud d'Europa, entre les quals es troben Sant Sebastià i Pamplona, però també Barcelona, Lisboa o Venècia, ha presentat una lectura conjunta davant la situació generada per la COVID-19.

La xarxa s'ha solidaritzat amb els sectors vulnerables que sofreixen les conseqüències de la crisi, "en un moment en el qual les desigualtats s'han multiplicat".Segons ha explicat, fa temps que s'està denunciant que l'economia turística "no és més que una indústria extremista que externalitza costos", i ara, en la seva opinió, tot això s'ha posat de manifest.

Han denunciat que la gentrificació i la turistificación han reduït i afeblit les xarxes de suport dels barris, "una eina imprescindible" davant situacions d'emergència. La xarxa SET ha volgut agrair a totes les persones que treballen per a garantir els serveis essencials, entre elles, als " quals mantenen vives les relacions comunitàries" o als treballadors del petit comerç.

"Ara podem veure el risc epidèmic que suposen els desequilibris ecològics que generen relacions desproporcionades entre l'espècie humana i el seu entorn". Encara que la contaminació s'ha reduït en els últims mesos, diuen que es tracta d'una " millora temporal" i que si es vol un canvi "sostenible" "no es pot continuar alimentant la injustícia social i l'emergència climàtica".

Reformulant l'economia: més descensos, menys habitatges turístics

La xarxa aposta per una economia inclusiva, "equilibrada i diversificada", que tingui en compte al conjunt de la ciutadania i els serveis bàsics, i que tingui com a "eix central" el decreixement, "compatible" amb la vida i el planeta. Per a això, han considerat que "cal fer propostes des de baix".

En aquest sentit, han proposat una sèrie de mesures en l'àmbit turístic per a "corregir l'hegemonia turística" i avançar en una "transició soci-ecològica".

Proposen, entre altres coses, que també s'organitzi el decreixement en el sector turístic i que en cap cas es rescatin al sector amb més deute públic. En la seva opinió, la despesa pública hauria d'estar orientat cap a les necessitats bàsiques de la societat. A més, consideren que per a protegir els ciutadans de l'especulació immobiliària, el nombre d'habitatges turístics a Euskadi "hauria de reduir-se per complet".

Els beneficis del sector turístic, per part seva, haurien de ser redistribuïts a tota la societat, i davant la precarietat laboral d'aquest sector, haurien de crear-se ocupacions dignes relacionades amb el desenvolupament cultural i el medi ambient.

"En el moment en el qual es dona per superada aquesta crisi, estàvem acostumats a no tornar a la normalitat, la clau està a aprofitar aquesta crisi per a construir una societat més justa, igualitària i solidària. Només així s'aconseguirà que tot vagi bé."