Volodimir Zelenski ha confiat que la reunió sigui "constructiva" per al nou partit de l'OTAN. El president ucraïnès es reunirà aquest 20 de febrer amb el comissari de la Casa Blanca per a la guerra d'Ucraïna, Keith Kellogg, en un moment de tensió entre Ucraïna i els Estats Units. UU., Donald Trump, ha respost amb el següent missatge a les amenaces i insults que ha llançat en els últims dies: "El nostre futur no és el de Putin, sinó el de la pau. Tots hem de fer aquesta elecció, sobretot els més poderosos, o ens posicionem a favor de la pau o de Putin".

Trump ha acusat a Zelenski d'haver iniciat la guerra d'Ucraïna i ho ha qualificat de "dictador" i, a més, de president d'Ucraïna. A principis de setmana, els Estats Units i Rússia es van reunir a l'Aràbia Saudita per a parlar del final de la guerra que es produirà. Zelenski ha denunciat que no ha rebut una invitació per a assistir a la reunió, i ha lamentat que s'estan prenent decisions entorn d'Ucraïna sense tenir en compte a Ucraïna. La reunió de l'Aràbia Saudita va servir per a "establir les bases" per a la col·laboració entre la Casa Blanca i el Kremlin, segons un comunicat difós per la Secretaria d'Estat d'EE.

Per a relaxar l'ambient, el secretari d'Estat dels EUA, Marc Ros, ha anunciat des de llavors que la Unió Europea podrà participar en les negociacions. El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, es reuniran la setmana vinent amb Trump per a "fer sentir la veu d'Europa".

La necessitat de reubicar-se enfront del canvi de postura dels Estats Units

Si l'administració de Joe Biden ha estat impulsant la guerra fent costat a Ucraïna, sembla que Donald Trump ha decidit acceptar algunes exigències de Rússia i apostar per la fi de la guerra. Seguint les dades de l'Institut d'Economia Mundial de Kiel (IFW), entre gener de 2022 i desembre de 2024, l'ajuda estatunidenca a Kíev ha ascendit a 114.000 milions de dòlars, enfront dels 132.000 milions d'euros de la Unió Europea.

Enfront d'aquest canvi geopolític, tant els estats com les institucions del món han de reubicar-se, sent un dels principals desafiaments la concertació d'una postura comuna. Els ministres d'Afers exteriors del G20 es reuneixen aquest dijous a Sud-àfrica per a parlar de la guerra d'Ucraïna en concret. UU. no assistirà a la concentració, a causa dels "conflictes ideològics" que tenen oficialment amb Sud-àfrica.

Els mandataris europeus també tracten de definir un full de ruta conjunt entorn de la defensa d'Europa i el futur d'Ucraïna. Per a això es van reunir el dilluns a París els set països europeus més forts –Regne Unit, Alemanya, Estat espanyol, Itàlia, Polònia, Holanda, Dinamarca i França–, així com les delegacions de la Comissió Europea, el Consell Europeu i l'OTAN. Dels set agrupats a París, representen gairebé dos terços de la despesa en defensa del continent europeu (65%) i un terç del militar (35%).

Davant les discrepàncies internes de l'OTAN, principalment a causa del dràstic canvi dels Estats Units en els últims dies, en la reunió de París s'ha prioritzat la necessitat de "reforçar la defensa comuna", la qual cosa ha pujat la despesa militar de cada país. Fins a quin punt? Això continua sent una pregunta sense resposta, precisament per les discrepàncies que existeixen entre ells.

Confirmant que Rússia és una "amenaça existencial per al continent", Macron va reunir el dimecres per videoconferència a dinou representants d'Estats, tant europeus com no europeus, però també als membres de l'OTAN, entre ells Moscou i Moscou.