- Ja és aquí la línia de tot l'any. La meitat que resta a l'any la tindrem tallada i tallada. Diu "Sant Joan larraka, marraka de tots els anys". Damaso Intza va recollir i va publicar a Pamplona en 1974 en el llibre Euskal Eserak Zarrak de Naparrona, explica: "Es diu Sant Joan larraka quan hi ha mal temps en les sanjuanas, fosc, bastant espès, no plogui ni surti, sense que hi hagi molta blat encara, tot l'exterior molt retardat". Enguany ha estat un crit i també un llamp, és a dir, un núvol o un tro.
Si el so del tro ha arribat per a tot l'any, necessitarem trumoira o trumonira (Osmunda regalis) o ira. Xabier Laka Arrizubieta, d'Ispaster, ens ha recordat molt bé la imatge de la trumoidea tal com ella diu. També dit Doniane-ira, Jondoni Joane-iratze, Sanjuan-iratze, Sanjuan-garoa i Sanjuan-ira, cal beneir el dia de la doniene per a protegir-se de la tempesta i Azkue, sacerdot catòlic, ens explica com utilitzar-ho: “L'himne i la trumonira, beneïts en aquells dies, s'han cremat a la porta de la volta de la teula durant els dies de trumón: els que raquemos a l'any en les altres la vespra de doniane”. Llorer o llorer és Laurus nobilis.
Per a protegir hortes de vestíbul, camps de cultiu, manzanales, prats, etc., a més del temps, és costum posar rams de flors, feixos de sanjuan. És una selecció de flors per a completar el ram en cada casa i comarca. Plantes medicinals, rituals, senzilles, amb floració òptima en aquesta època, cadascuna d'elles.
En els lots, a més de flors, hi ha herbes i fulles. Molt rarament, al peu del mall també he vist caps de terra de les plantes, com l'all (Allium sativum) i la ceba (Allium cep) que es poden recollir ara. Veure fotografia d'Ainara Riveras Irusta, de les festes de Sant Joan de Goita en Mallabia.
És molt ric el culte a les plantes que envolten el solstici d'estiu, i vell; el culte a la naturalesa de la mare de la mare, no com aquests altres cultes que no ens porten a la perdició, dels diners, dels déus… Les plantes ens sostenen almenys, sense elles no seríem.
El culte i el bon comiat de les plantes serà cosa vella, la necessitat de la benedicció vindria després; la necessitat forçada, el deure de la secta dentista. És habitual la col·locació de cucs de freixe en els vestíbuls (Fraxinus excelsior), i és ben sabut que el freixe és una de les poques plantes que no requereixen la benedicció de la secta, per naturalesa beneïda. Per això tindrem entre nosaltres, juntament amb el majuelo blanc (Crataegus monogyna), l'arbre més protector.
També compta el capellà de la secta catòlica del nostre país, que ha col·locat branques de freixe a la porta de la casa cural.