Aquí no paga ningú

Autor: Dario Fo.

Traducció: Josemari Velez de Mendizabal.

Director: Vene Herrero.

Actors:Maider Alcelay, Itziar Rosado, Xabi Latorre, Garbiñe Nuñez, Arantza Ezkurra, Mariasun Pagoaga, Itsaso Nuin, Asier Alonso.

Companyia: Grup de teatre DOKE

Quan: 8 d'octubre.

On: Sala Zaraia d'Aretxabaleta.

------------------------------------------------

El menjar dels gossos pot deure's a menjar, a la fam o al riure entre el principi i el final de l'actuació: el dolor del budell.

Dario Fo: actor i dramaturg italià, famós per les seves obres polítiques, amb habilitat per a expressar temes seriosos amb sàtira, humor i de forma bastant explícita. Per a tots els amants de les arts escèniques és un regal Aquí no es paga veure una obra com avui, i a més en basca. És una obra publicada en 1974, de gran actualitat. Situa la història en una crisi econòmica. Els preus s'incrementen constantment, baixen els salaris i es produeixen desnonaments. Antonia, juntament amb la resta de les dones del barri, robarà aliments en el supermercat, provocant un renou. Compte l'ocorregut a la seva amiga Margarita i li ofereix aliments. Tots dos comencen a endevinar davant la Policia un embaràs precoç, fins i tot davant els seus marits, i aniran augmentant la mentida intentant arribar a l'excés i a l'absurd. Juan, la parella d'Antonia, prefereix passar fam que robar menjar en nom del sacrifici i l'obligació del treballador. Tot comença a complicar-se, ja que la Policia és l'encarregada d'examinar les cases a porta. Els riures prendran la grandària de les mentides.

Tenim personatges amb contrastos, ben assentats, que donen infinitat de pinzellades al drama, cap a un desenvolupament més interessant dels personatges i tractant de mostrar una cosa més pròxima a l'espectador, formant part de la història: una dona irritada, un amic que fa por però el mateix, un marit que es considera d'esquerres, un amic que lluita per pujar el sou, la policia empàtica i la guàrdia civil.

El treball té un clar objectiu: assenyalar el capitalisme i apropiar-se del poder de la classe treballadora, identificar-lo amb aquest subjecte. Parlar de la rebel·lió amb l'excusa de l'atur i de la inflació, de la necessitat d'assumir el control, mentre els partits polítics i els sindicats intenten gestionar tot el caos vell, mantenir la calma i aquest ordre. Parla de la veu de les dones, que són les que, en general, fan la compra i, per tant, coneixen les pujades de preus des de la primera línia. Ells són els protagonistes i els que lluiten pel proletariat. En aquest sentit, el títol és perfecte perquè quan diu “ningú” significa “tots”. Perquè encara que no apareixen en l'escena esmenta a totes les dones del barri, perquè acaben parlant amb els seus marits, perquè col·loca el proletariat sencer a l'altura de l'explotació patronal i del capitalisme. Tothom esmenti davant la Policia i els prejudicis. Això dona sentit a l'obra de Darío For, que no sols es queda en el relat, sinó que tota decisió artística té una base política i social. És una obra àgil, divertida, profunda i significativa alhora.

Si no pots veure l'obra, us recomano que llegiu el guió.