En l'entrevista s'explica també el que significa aquest concepte de “escapades a la xarxa” [escapades a la xarxa']: provocar maltractaments als militants detinguts per a així poder capturar el seu lideratge. “Vaig cridar al comando de la Guàrdia Civil i li vaig dir que la xarxa va acabar amb mi. Em va contestar que això podria impedir que fos eficaç contra ETA, i jo li vaig contestar llavors i ara el que penso: que la tortura no val per a res i és contraproduent, i el mateix GAL, i a la mateixa escala moral”, detalla Belloch. Òbviament, deixa clar que els seus predecessors permetien la tortura, però les denúncies i els testimoniatges de llavors, i les recerques actuals, deixen clar que en el seu moment les forces de seguretat espanyoles van continuar torturant.
En el llibre de memòria que ell mateix ha escrit també fa al·lusió a temes tractats en diversos mitjans de comunicació com el GAL, la tortura, el general Enrique Rodríguez Galindo o la detenció de l'ex director de la Guàrdia Civil Luis Roldán. Al llarg de l'entrevista es veu clarament que no es penedeix del fet i fins i tot que repetiria uns certs comportaments, com el nomenament de Rodríguez Galindo com a general.
En 1995 va nomenar el general Rodríguez Galindo, que ja tenia a veure amb la tortura i l'assassinat de Lassa i Zabala quan eren grans indicis. El general va ser detingut i empresonat al maig de 1996 i condemnat en 2000 a 75 anys de presó. Només va complir quatre.
Preguntat si tornaria a nomenar general a Galindo, diu fermament “sí, sens dubte”, “els millors resultats i la major informació que contenia”. Belloch diu que tenia clar que calia diferenciar els mèrits de Galindo d'això del judici, per això va nomenar general: “Però va passar. Va cometre delictes i ha estat jutjat”.
Quant al GAL, especifica que en la societat de llavors la gent no estava en contra d'ells, i això ho sabia perquè aquestes enquestes es tramitaven des del Ministeri de l'Interior. “GAL va ser una tremenda malaptesa, no sols pels errors comesos, sinó per la pèrdua de confiança entre Espanya i França”, i considera que “França tenia clar que això era terrorisme d'estat”. En la seva opinió, és clar que el GAL “podia sostenir uns coets governamentals”, però això no era terrorisme institucional, “en cas contrari es faria amb major eficàcia”.
També parla de la famosa X del GAL, però Felipe González, ex dirigent del PSOE, s'allunya del seu lideratge. “Va ser Julián San Cristòfor X del GAL?”. Resposta: “No sé, l'única cosa que sé amb seguretat és que Felipe González no va ser”.