argia.eus
INPRIMATU
Tempus fugit carpe diem
Montserrat Auzmendi del Solar 2024ko urriaren 11
A. Bofill

‘Carmina burana’ de Carl Orff

Direcció d'escena i escenografia: Carlus Padrissa (La Fura del Baus)
Director musical: César Belda.
Quan: 5 d'octubre.
On: Teatre Arriaga de Bilbao.

---------------------------------------------------------

Aquesta versió de Carmina burana, de Carl Orff, de la mà de La Fura del Baus, sota l'estranya direcció de Carlus Padrissa, porta catorze anys donant tornades pels escenaris, encara que per a molta gent és una cosa nova.

Encara record que es va estrenar en 2009, en la Quinzena Musical de Sant Sebastià. Semblava una petita revolució. Una cosa diferent, espectacular, expressiu.
Però jo crec que aquesta producció ha envellit malament.

Un cilindre de vuit metres de diàmetre que reuneix els músics i els fa de pantalla, una lluna gegant, el desglaç, l'èxtasi floral, la verema en directe, i que projecta moltes coses, bars i cantants penjats de les grues, submergits en el vi, l'aigua i el foc, que veiem en l'escena i que en un principi poden ser tan suggeridors (realment crec que la posada en escena original era una mica més cuidada).

Poc es pot dir sobre la bellesa i la força de l'obra de Carl Orff. Quant als textos, l'original Carmina Burana és una col·lecció de poemes dels segles XII i XIII que es conserven en un únic còdex i que enalteixen l'alegria de viure i l'interès pels plaers, l'amor i el gaudi de la naturalesa, sempre amb una mirada crítica i satírica als estaments socials de l'època.

Pel que fa a la música, l'obra té vint-i-cinc números. El seu principal característica és la força rítmica, la qual cosa li dona un impuls que arriba fins al cor de l'oient. En realitat, la partitura està escrita per a una gran orquestra, però aquesta vegada hem hagut de conformar-nos amb l'Orquestra Simfònica de Chamartin, amb un conjunt instrumental format per dos pianos, contrabaix, flauta i percussió, i amb el cor CB Creatives, que sens dubte va demostrar desimboltura i comoditat en l'escena.es
una pena que els noms dels solistes no s'esmentin, perquè no es donen en la fitxa. El soprano va haver de fer un gran esforç per a cantar, fent cabrioles damunt de l'escena al mateix temps, i va demostrar un bon timbre, encara que en les salutacions va trobar alguna dificultat.

El baríton va mostrar un bon i calorós frasejo en Omnia sol temperat, encara que l'agut no va ser el seu millor característica.

Potser l'actuació més feble va ser la de la contratenor, que va cantar amb dificultat la seva Olim lacus coluard, interpretant el pollastre rostit, que es penedeix del seu destí en la barra que gira mentre cuina, Pena, de veritat.