Eneko Goia torna a parlar de la possibilitat d'establir una taxa turística als visitants a Sant Sebastià. Els membres del Govern Municipal, l'oposició i representants d'altres institucions públiques han reaccionat i han explicat les seves opinions immediatament. Es calcula que es podrien recaptar 4 milions d'euros a l'any, cobrant a cada turista entre un euro i cinc de la nit.

Recuperar el debat sobre la taxa turística en plena Setmana Gran és un mer càlcul polític. Volen plasmar la voluntat de prendre mesures al tema. Els membres del govern municipal mostren petits matisos en les seves posicions, mentre no qüestionen l'aposta fonamental pel creixement turístic. La proposta de la taxa pretén donar resposta a l'evident inquietud dels donostiarres. Però el corró de la turistificación ha passat en els últims anys per sobre de tota crítica ciutadana. Que no s'intentin diluir les responsabilitats de cadascun en els mesos previs a les eleccions.

Que les institucions públiques tinguin un pressupost suficient per a cobrir les necessitats socials és sempre desitjable, però no ens despistem. L'obra d'art de l'illa de Santa Clara ha costat 5 milions d'euros per a la tresoreria pública, la passarel·la del metre d'Easo a Ibaeta comptarà amb prop de 200 milions d'euros i des de 2020 el Govern d'Espanya ha destinat més de 10.000 milions d'euros a rescatar grans empreses turístiques d'allotjament i transport.

La veritat és que no es garanteix que el recaptat a través de la taxa turística es destini a pal·liar els danys econòmics, socials i ambientals de la turistificación, mentre els pressupostos públics es destinen a ajudar als especuladors, a la turistificación i als projectes desproporcionats a la nostra ciutat i territori.

La preocupació entre els donostiarres és molt estesa. Més enllà de l'execució dels carrers centrals a l'estiu, hi ha conseqüències més greus que poden ser irreparables. L'expulsió dels veïns afectats pel preu de l'habitatge, el desequilibri absolut del model econòmic, l'elitización de la ciutat, la deterioració del petit comerç i de l'hostaleria i les connexions comunitàries a la ciutat i els seus barris. Això no es mesura només en euros, però sentim la pèrdua en els nostres cossos.

Les empreses, les institucions públiques i els mitjans de comunicació més poderosos amb interessos directes en la turistificación celebren cada vegada que augmenta el nombre de visitants, l'ocupació hotelera i el nombre de vols en els aeroports, per exemple. Això és legitimar el creixement del turisme. Això és construir un relat, un relat que diu que aquest creixement és beneficiós per a la majoria. No estem d'acord i ens enfrontem.

Les úniques propostes assenyades per a Sant Sebastià són, en l'actualitat, les que condueixen a la reducció del pes del turisme, una direcció que hauríem de prendre com més aviat millor per a evitar mals majors. El desitjable seria un procés de transformació progressiva del model urbà. A poc a poc cal trencar amb el monocultiu turístic, buscar solucions en altres sectors per a les persones que treballen en condicions precàries en el turisme, replantejar urbanísticament alguns espais del paradigma de la vida comunitària... Hauria de ser un procés transparent i planificat, però consensuat amb tots els veïns afectats per la turistificación de la ciutat. No pot ocórrer que les institucions, que haurien de defensar a tothom, obeeixin als qui tenen interessos econòmics directes en l'activitat turística.

Les polítiques de turisme sostenible, d'especulació i d'explotació es fan en nom del turisme sostenible. Però el model de turisme actual a Sant Sebastià no és sostenible, i qualsevol camí que es proposi per al creixement d'aquest sector no serà sostenible. El concepte de decreixement turístic suscita dubtes en alguns sectors, però creiem que la reducció del pes de l'activitat turística a la ciutat és l'única manera d'arribar a un escenari social, econòmic i mediambientalment sostenible.

Qui destina milers d'euros per a portar a fires com Fitur, per a portar delegacions immenses en mitjans estrangers, per a pagar publi-reportatges en mitjans estrangers, per a competir amb altres ciutats per ser la capital de Nadal o qualsevol altre títol fals i grotesc, no està sent responsable. Els qui qüestionem el dogma de la turistificación tracten de descartar-lo, però mentrestant les condicions de la majoria dels donostiarres es deterioren i el problema s'aguditza.

Nerea Arregi Topas

(Amb els veïns, plataforma dels donostiarres pel decreixement turístic)