La Fundació va dir que els governs ho utilitzen com a cimbell que el TAV transporta mercaderies i que així es redueix el nombre de camions en les carreteres, però que no és cert: “Per a portar paquets i similars que es puguin emportar en trens de passatgers sí”, però no gaire més. Sustrai Erakuntza ha recollit les raons i els informes de diverses entitats que mostren aquest desvalor:

“La CEOE ha insistit que les Línies d'Alta Velocitat no són “fiables i adequades per al transport de mercaderies”. A més, han criticat la despesa excessiva en aquesta infraestructura i han posat de manifest que la línia convencional de transport de mercaderies ha quedat sense manteniment, per la qual cosa han denunciat. Així, per exemple, la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fe), que té entre els seus patrons al Banc d'Espanya, assenyala en els seus estudis: “La inversió en Alta Velocitat ha reduït moltes inversions en el desenvolupament i manteniment de la xarxa convencional”.

Aquest tipus d'exàmens també ha arribat a alguns organismes oficials. Sustrai ha posat com a exemple el cas del Tribunal de Comptes Europeu, ja que en l'estudi realitzat sobre el TAV en l'Estat espanyol ha trobat seriosos problemes: “sobrecostos”, “previsions excessives de trànsit”, “anàlisi del cost i benefici mal executat” i “no fer una anàlisi crítica de la sostenibilitat a llarg termini”. Conclusions similars s'han obtingut per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF). L'organisme supervisor, creat pel Govern de l'Estat, ha precisat que la rendibilitat econòmica del TAV “és entre res i mínim”. Per això, ha proposat augmentar les despeses de la millora de la via actual i reduir les inversions en noves línies d'alta velocitat.

En opinió de la Fundació, a Navarra el TAV és de “maó i formigó”: “La ruta es va aprovar en 2004 i només per al transport de passatgers. Així, el conseller de Foment, Anai Astiz, va explicar en el seu moment que alguns trams del TAV a Navarra no podrien portar mercaderies, perquè tenia pendents excessives”. En 2017 es va explicar el projecte al Consell de Direcció del Consorci d'Alta Velocitat de la Comarca de Pamplona, indicant que la connexió del polígon Landaben, per al trànsit de mercaderies, es realitzaria utilitzant les vies d'ample ibèric del tren convencional.

La Fundació ha denunciat que d'aquesta manera es pretén crear una xarxa ferroviària doble: “Les noves línies del TAV s'utilitzarien únicament per a transportar viatgers a llarga distància i a alta velocitat. I els ferrocarrils del tren convencional per al transport de mercaderies i per als pocs serveis de viatgers de rodalia que queden”.

I tot això, “quan la millora de l'actual ferrocarril de Navarra és fàcil, ja que gairebé tota la infraestructura està disposada a implantar una segona via sense tot just obres. Això augmentaria la capacitat de la nostra xarxa ferroviària per a portar trens, tant de viatge com de mercaderies”.

Mobilitat i tren

Acaba de passar la Setmana Europea de la Mobilitat i Sustrai Erakuntza denúncia que a Navarra no s'ha fet cap proposta per a millorar el ferrocarril. “El mateix ocorre amb el Pla Director de Mobilitat Sostenible per a Navarra. El Govern de Navarra l'aprovarà en breu, i no sembla que vagi a fer cap mena d'actuació sobre el ferrocarril, ni tan sols de manera indirecta”.

La Fundació diu que cal apostar pel tren convencional perquè aquest és el mitjà de transport més sostenible: “Permet el transport tant de mercaderies com de viatgers, donant servei tant a les comarques de Navarra com a les de llarg recorregut per a realitzar desplaçaments de rodalia. Per tant, és l'únic mitjà de transport capaç de retirar els cotxes i els camions de les carreteres”.

Per tot això, Sustrai Erakuntza ha demanat al Parlament de Navarra que "planifiqui" la nova política ferroviària basca. D'una banda, invertir a millorar la xarxa ferroviària actual, millorant el transport de viatgers, especialment de rodalia, i augmentant la quota de transport ferroviari de mercaderies. I, d'altra banda, que es posin fi a les obres del TAV, “perquè són un balafiament econòmic i un despropòsit mediambiental, i no serviran per a fer més sostenible el transport de Navarra”.