Un home va perdre la seva destral. Estava convençut que l'havien robat. I que el lladre era el fill menor del seu veí.

Va observar el seu pas, el mateix que el dels lladres. Es va fixar en la mirada del jove, amb la mateixa mirada dels lladres. Es va fixar en la manera de parlar del jove: la mateixa manera de parlar que els lladres. Es va fixar en tota la resta del jove, en el mateix que en els comptes de la banda de lladres. L'home no dubtava, era un jove i un lladre.

Però un dia va trobar una destral en el bosc. L'home solia anar-se en el bosc. En tornar del bosc, va veure a la jove. I llavors el pas, la mirada, la manera de parlar del jove i tota la resta no van semblar, ni molt menys, els trets que caracteritzaven als perseguidors.