argia.eus
INPRIMATU
Falses creences sobre el suïcidi
  • Què fer quan algú manifesta un pensament suïcida? responen a la pregunta “Suïcidi: Altres pandèmies del segle XXI” han desmentit en primer lloc alguns mites sobre el suïcidi, preguntant pel suïcidi, cridant l'atenció, l'orientació genètica, la impulsivitat, la salut mental…
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko urtarrilaren 04a
Ez da beldurrik izan behar suizidioaz hitz egiteko, galdetzea prebentzio lana egitea izan daitekeelako.

El psicòleg Itsaso Rodriguez Domínguez i la psicòloga Lorea Zulet Ruiz han tractat els mites del suïcidi en la facultat de Psicologia de la UPV.

- “Preguntar i parlar del suïcidi impulsa a això”. Malgrat aquest temor i preocupació, parlar de suïcidi amb el pensament suïcida pot ajudar-lo a tranquil·litzar-lo més que animar-ho. No significa que desaparegui el pensament, però deixar parlar i escoltar aquesta persona pot calmar-la emocionalment. No cal tenir por de plantejar i preguntar el tema, perquè preguntar pot ser una labor preventiva, obrir les portes a parlar de sofriment i desenvolupar altres eines.

- “La persona que vol suïcidar-se no ho diu”. A vegades sí i a vegades no es pot generalitzar. Si es diu, cal prendre-ho de debò. Si no es diu, poden existir senyals.

- “La persona que manifesti la seva intenció de suïcidar-se no ho farà realment”. És cert que alguns no passen a l'acció, però molts altres sí. Malgrat tot, és important escoltar i no jutjar o confrontar, perquè això pot suposar tancar a l'altra persona i no recórrer més a nosaltres.

- “La persona amb intents de suïcidi només vol ser atesa”. Evidentment, amb l'intent de suïcidi estem demanant atenció, però això no és res per a jutjar o per això no cal llevar importància al que està succeint: al contrari, aquesta persona està indicant que necessita ajuda, és una desesperació agra.

Evidentment, amb l'assaig de suïcidi estem demanant atenció, però això no és res per a jutjar o per això no cal llevar importància al que està passant: al revés

- “Només se suïciden els que tenen greus problemes, els nens i els adolescents no se suïciden”. No és cert i les dades són aquí: La segona mort entre les i els joves de 15 a 29 anys és la causa i cada vegada són més les autolesions. El suïcidi és multifactorial, no es deu a una sola cosa, i l'enjudiciament en funció del grau de gravetat o l'observació des d'aquesta única perspectiva pot conduir a menysprear el sofriment de l'altre. En la nostra societat és habitual menysprear el dolor que sent l'altre, creure que no és per a tant, i cal anar amb compte amb ells.

- “El suïcidi té components hereditaris”. No hi ha evidència científica que s'emporti en els gens. Portar un dol complicat davant el suïcidi d'un veí pot provocar sofriment o si s'ha produït un suïcidi en la família podem “aprendre” que és una manera d'afrontar els problemes, podem repetir-lo, però això no significa que sigui una tendència genètica.

- “Relacionar l'acció amb la covardia o la valentia”. Compte amb adjectivar les morts perquè suposa tornar a jutjar a la persona. L'associació de la conducta amb una característica negativa no fa sinó fer callar a la persona.

- “Els homes no sofreixen tant”. No és cert, i són més els homes que se suïciden que les dones, encara que hi ha més intents de suïcidi entre elles. Els homes tendeixen a tancar més emocionalment, culturalment, i per al que diuen sol ser molt de sofriment.

- “El suïcidi no es pot anticipar-se perquè es fa des de la impulsivitat”. En molts casos els que li envolten diuen que no ho esperaven, que ha estat una cosa improvisada, i és veritat que no sempre es pot preveure, que no sempre es pot “salvar” a algú, però com més testimoniatges com a psicòloga coneguin, el que es veu és que, sovint, més que un acte impulsiu, el pensament és aquí abans, encara que no li ho indiqui.

- “Tot suïcida té malaltia mental”. Hi ha una relació entre el suïcidi i les malalties mentals, i és veritat que qui pateix la malaltia mental pot tenir més pensaments suïcides, però no es pot generalitzar. El que sabem és que el pensament suïcida és el símptoma del sofriment i d'aquí podem llegir el que està succeint, en lloc d'etiquetar, perquè el món de les malalties mentals està encara molt distorsionat i estigmatitzat.

En la nostra societat és habitual menysprear el dolor que sent l'altre, creure que no és per a tant, i cal anar amb compte amb ells

Què fer i què no fer

Dos psicòlegs han destacat tres pilars fonamentals en l'acompanyament d'una persona: la sintonia i l'empatia, la implicació i la indagació, ajudar aquesta persona a trobar respostes. També han subratllat la importància de la humilitat i l'autocura: no sempre veurem senyals, no sempre serem aquí, perquè volem ajudar “però no som herois, no som salvadors”. És important demanar ajuda i consell –aquí estan, per exemple, el telèfon Itxaropen, Bidegi en Donostia, Besarkada a Pamplona, Bizeutsi a nivell de la CAPV, l'aplicació Prevensuic, la web Papageno.es…–.

Què no fer? No desafiïs, com dir “no ho faràs”, perquè pot empènyer a caure en aquesta situació, no tinguis por de tractar el tema –perquè això pot portar a no obrir a aquesta persona amb nosaltres–, no jutjar ni retreure res, no reduir ni relativitzar els problemes que li porten a sentir-se així, no obligar a canviar d'opinió –la clau és donar temps, “avui no fer-ho”–, i no assumir un compromís de confidencialitat, de compartir amb l'ajuda amb la persona.

Contracte terapèutic

Els ponents també han presentat un recurs per a la prevenció del suïcidi quan la persona està en teràpia: el contracte terapèutic entre el pacient i el terapeuta. Quan hi ha confiança entre tots dos, l'objectiu és consensuar uns compromisos quan la persona pensa en un pensament, un plantejament o una acció suïcida, com el compromís de cridar al terapeuta o acudir a algú de confiança, fer alguna cosa que li agradi... El contracte no garanteix que no se suïcidi, però si aquest tipus de pensament es compromet a parlar-ho quan li venja, pot servir per a tranquil·litzar-ho. En definitiva, el propi contracte dona al pacient la idea del que pot fer en un moment de crisi, com pot demanar ajuda, en un moment en el qual les idees no són clares.

En aquest enllaç trobareu el vídeo de les jornades dirigides als alumnes de Psicologia.