Els somnis es poden classificar en el conjunt de fenòmens que no entenem. Encara que no els entenem, són tan vius, tan penetrants, tan reals. I com podem imaginar els somnis? Al matí següent moltes vegades no recordem les vivències del somni, i quan ens despertem agitats, els viatges al subconscient que realitzem uns segons abans també desapareixen sota el control.

La companyia de dansa Organik ens submergeix en l'apassionant i aterridor món dels somnis. La plaça triada per a estrenar l'espectacle Ondoloin és significativa: Fira de l'Humor de Leioa. El festival ha tingut la seva 24a edició, amb prop de 80 actuacions de 41 companyies de tot el món. Dansa, circ, teatre… arts escèniques per onsevulla als carrers de Leioa; i, entre elles, Ondoloin de la companyia Organik. L'actuació, dirigida per Natalia Monge, ha estat interpretada pels dantzaris Ainara Bento i Iñigo Rementeria.

La plaça de l'Ajuntament està mullada i s'han apilat uns 50 espectadors en escales de formigó. Els dos protagonistes de l'actuació en peus en el centre de la plaça. Música en els altaveus i un sol element d'escenografia: dos coixins blancs. El viatge al món dels somnis s'inicia al ritme de la música.

Els primers moviments són harmònics, suaus i pausats. Així seran els somnis dels protagonistes. Els ballarins se segueixen els uns als altres i cada vegada que es troben s'uneixen els seus cossos. Letargia tranquil·la.

A més d'un suau migdiada, han imaginat un somni divertit. En una perfecta sincronia, ens submergeixen en un divertit somni. Una agradable letargia. Amb els ulls tancats i el cap recolzat en el coixí, els dantzaris transmeten l'alegria.

El dolç somni s'interromp a cop. Arriba l'amenaça, arriba el malson. Guiats pels penetrants cops de la música, l'actuació ens porta a l'infern. Un dels dantzaris allibera el motots pèl-roig i transforma completament la seva imatge. Imaginen la guerra de Burko. Els ballarins que estaven junts, ara s'enfronten. La complicació, la marxa, la cruesa dels gestos i l'expressió del rostre canvien. La dansa dels malsons acull l'escenari.

I a on ens porta el malson? Sortir d'aquí. Volem despertar-nos del malson, fugir. Una sola paraula pronuncia un dels ballarins: ‘Aita’. Així ha començat l'actuació. En els dolços somnis papà i en els foscos somnis papà.