Tradicionalment, la signatura d'un conveni sectorial és sinònim de pau social, i sovint suposa un període de reflexió i valoració dels acords aconseguits. Després de la signatura del conveni col·lectiu al juliol, s'ha iniciat un nou cicle per al sector de la intervenció social en Bizkaia. A partir d'aquest moment, s'obrirà una finestra d'oportunitat per a reformular el model sectorial i evitar en el futur l'accés a l'atzucac.
ESK valora molt positivament l'acord dins dels límits del sistema actual, materialitzant unes fites que semblaven no haver estat prèviament aconseguits, i ho fem en la mateixa mesura en relació amb els debats i reflexions sorgits al llarg del procés.
Després de dos anys i mig de conflicte laboral, la feblesa de les costures que mostra un model global de subcontractació de les responsabilitats públiques ha permès una profunda reflexió del personal d'intervenció social.
Aquesta anàlisi ve d'un salt qualitatiu en els temes clau, i encara que es tracta d'una valoració subjectiva, els considerem claus per a l'evolució del sector. D'una banda, visibilitzar, mobilitzar i aconseguir el sentiment d'identitat dels i les treballadores, que ens enforteix en les lluites del futur. D'altra banda, com a element fonamental a destacar, el debat de fons que s'ha generat en les assemblees organitzades sobre la fi del model actual, i la necessitat d'un canvi de visió en el sector, subratllant clarament la publicitat del sector.
ESK va iniciar aquesta negociació amb la convicció que era necessari fer públic el sector, i després del procés negociador i la signatura del conveni, ens ratifiquem, no sols des del punt de vista polític, sinó des de la convicció que la publificación és l'única manera de donar viabilitat tècnica al sector si volem oferir condicions laborals equiparables a l'àmbit públic.
El model actual es basa a traslladar aquesta responsabilitat pública a les entitats privades, sense finançament públic suficient, amb una patronal que col·labora amb l'administració i no és exigent. En conseqüència, la falta de responsabilitat pels serveis suposa limitacions inacceptables per als professionals del sector, en la seva majoria dones, i per als usuaris dels serveis.
El 90% dels serveis són de titularitat pública, encara que la majoria són de titularitat privada, ja que de les 600 empreses públiques existents només queden 10
Com hem dit, estem davant una subcontractació generalitzada de les responsabilitats públiques. Aquesta subcontractació ha estat realitzada per diverses organitzacions i, en la majoria dels casos, s'han creat per a posar en marxa, mitjançant el voluntariat, els serveis necessaris per a la comunitat que l'administració no complia. Dècades més tard, s'han convertit en institucions utilitzades per la pròpia administració per a evitar responsabilitats en la qualitat del servei, abaratir costos i mirar cap a un altre costat les necessitats permanents que s'han de satisfer.
Les necessitats i drets de les innombrables persones de la tercera edat, joves, persones autòctones i migrants, persones en situació d'extrema vulnerabilitat, persones en situació de dependència, dones víctimes de violència de gènere i persones que han sobreviscut, entre molts altres col·lectius que en diferents moments de la seva vida necessiten ajuda i protecció per a poder viure de manera digna.
Reiterem que les tasques que es realitzen dins del sector de la intervenció social són públiques, són finançades per l'administració, però cada vegada són més les entitats privades que les gestionen. No es tracta d'una opinió, sinó d'una realitat que llança dades preocupants, ja que el 90% dels serveis són de titularitat pública, encara que la majoria són de titularitat privada, ja que de les 600 empreses públiques existents, només 10 són privades.
L'objectiu últim d'aquest model sembla ser la realització d'un negoci de cures, la qual cosa suposa un empitjorament de les condicions de treball, un menyspreu del treball professional, i fa encara més evident l'escassa rellevància que per a la pròpia administració tenen els drets de molts col·lectius que atenem.
Com a veritable alternativa a la transició cap a un model públic, és fonamental canviar el paper que juguen les entitats, lluitant pels escassos fons que les institucions posen en "competició", cap a un paper reivindicatiu que és fonamental enfront de la falta de compromís de l'administració. On van quedar les pretensions de moltes organitzacions que van sorgir amb l'objectiu de desaparèixer una vegada que l'administració va aconseguir assumir la seva responsabilitat?
Des de l'experiència d'ESK en el sector de la Intervenció Social, ha començat una aposta que ens uneix i ens uneix més en el futur: l'aposta per la prestació de serveis de qualitat amb el personal públic. Com a treballadors, sentim que aquest procés ens ha enfortit i hem fet aliances que aporten valor i ens fan més visibles al nostre treball de cura. Des del món feminista ens han donat suport i recolzat en tot moment, perquè entre moltes altres reivindicacions compartim una fonamental, un sistema públic de cures que garanteixi els drets de les nostres persones i de les persones que atenem.
Aquest és un camí obert en aquest procés de concertació que desenvoluparem en els pròxims anys, és la nostra proposta sectorial, i com a treballadors del sector i militants d'ESK continuarem implicant-nos al màxim per a aconseguir-lo.
Silvia Urquijo Ortega i Ederra Zabala Urrutia, treballadors de la intervenció social i delegats del sindicat ESK