Responsabilitat de l'Estat de Statkraft i Noruega per vulnerar els drets culturals del poble indígena Sami de Lapònia, en el cas del macroprojecte eòlic Vallegin Vind

L'11 d'octubre de 2021, la Cort Suprema de Noruega va declarar nul·la la llicència per al desenvolupament del projecte eòlic Vallegin Vind mega-projecte, a la regió de Trondelag, a Noruega Mitjana. La sentència conclou que la construcció del complex eòlic ha destruït les terres pastorals dels rens i ha vulnerat el dret de Sami a la cultura del poble indígena, també conegut com a poble laponiano. Statkraft és el principal propietari del consorci Vallegin Vind (52%) i ha estat el responsable de l'execució del projecte.

En el cas de Fosen Vind, l'Estat noruec també ha estat part del procés judicial en representació dels acusats. Com Statkraft és propietat del Ministeri de Comerç, Indústria i Pesca de Noruega, l'Estat volia una sentència favorable als demandats, la qual cosa ha estat evident en la intervenció del Ministeri de Petroli i Energia a favor de l'associació empresarial Vallegin Vind. El Govern de Noruega estava preocupat perquè la qüestió pogués establir un precedent i perquè pogués retrotreure a inversors estrangers, com Crédit Suisse, partícip de Fosen Vind, a noves concessions eòliques. Per tant, es va alinear amb la companyia en el recurs d'apel·lació. D'aquesta manera, el projecte va seguir endavant sense escoltar les denúncies de la comunitat d'amargues. Al mateix temps, l'Estat noruec també té la responsabilitat legal de defensar i protegir els drets humans dels demandants, de la població indígena Sami. No obstant això, en aquest cas es va inclinar clarament a favor dels interessos econòmics derivats de l'explotació de les balances centrals eòliques. Sense embuts: L'Estat va triar els diners per sobre de les persones.

Des que es va dictar la sentència, els samiak demanen el desmantellament d'aquest complex eòlic, un dels més grans d'Europa. Les instal·lacions estan formades per sis centrals eòliques, amb un total de 151 aerogerenadores, torres de 87 metres d'altura i rotors de 117 metres de diàmetre. Però el conflicte no ha acabat, perquè el Govern noruec diu que està "analitzant les conseqüències" de la sentència, mentre uns altres parlen de "mesures reparadores", el consorci Vallegin Vind es relaxa perquè el complex eòlic continuarà funcionant fins que rebi un nou avís.

En el millor dels casos, la sentència evitarà en el futur construccions que afectin els pobles indígenes i al seu dret cultural a l'ús de la terra. No obstant això, tres setmanes després de la sentència Vallegin Vind, es van presentar els plans de construcció d'una nova central eòlica en les zones de pasturatge d'estiu de Corgas, en el nord de Noruega, i els samiak temen que no s'hagi après cap lliçó.

(Font de dades Wind farms in indigenous àrees de Carola Lingaas)

Noruega inicia perforacions de gas i petroli a l'Àrtic

Noruega és el principal exportador d'hidrocarburs d'Europa occidental, i al març d'enguany ha anunciat que realitzarà perforacions a la recerca de petroli i gas en zones no explorades fins ara en la Mar Barentsz de l'Àrtic. Malgrat l'oposició ferma dels grups de defensa ambiental, el ministre noruec d'Energia i Petroli ha afirmat que “l'extensió de les exploracions per al desenvolupament de la indústria petrolífera a nous i atractius àmbits és un dels pilars de la política governamental”. "Les gegantesques zones dels oceans del món segueixen sense explorar-se en gran manera i probablement ens poden proveir en el futur de minerals i altres recursos encara per descobrir", segons la pàgina web del Ministeri de Relacions Exteriors de Noruega.

El petroli i el gas representen el 40% de totes les exportacions noruegues, i el Govern espera que enguany les companyies presentin una desena de nous plans d'extracció, "a conseqüència del canvi fiscal per a facilitar les inversions". El Govern preveu un creixement sostingut de la producció d'hidrocarburs en els pròxims anys: "Les inversions portaran una producció alta i rendible fins a 2030. Segons els plans actuals, llavors la producció baixarà. Quant i com, entre altres coses, la rapidesa dependrà de la quantitat de petroli i gas que trobaran les companyies".

Plans de creixement de Statkraft

Statkraft es presenta com "el primer productor europeu d'energies renovables", però cal precisar que gairebé tota l'electricitat s'obté de centrals hidroelèctriques, explotant la força de l'aigua dels fiords noruecs (més de 1000 fiords) i dels nombrosos rius ràpids que descendeixen de la llarga serralada escandinava a la riba. Sota aquestes condicions, Noruega ha estat el major productor d'energia hidroelèctrica d'Europa i històricament ha estat capaç d'exportar a Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Rússia i Holanda un important excedent d'electricitat a través de connexions elèctriques transfrontereres. En 2014 va signar un acord amb el Regne Unit per a construir la major connexió elèctrica submarina del món, i actualment està estudiant noves línies de connexió amb Escòcia i Alemanya. El major productor és l'empresa estatal Statktaft, que compta amb les majors instal·lacions hidroelèctriques.

Statkraft opera des de la dècada de 1990 en els principals mercats europeus. La companyia va entrar en el mercat ibèric en 2018, on "el creixement de les energies renovables, especialment en el camp de les forces solars i eòliques, és un dels pilars fonamentals del nostre pla per al període 2020-2025". En 2021 la producció de l'empresa ha crescut un 8% i els seus beneficis han ascendit a 1.591 milions d'euros. "Així les coses, en 2022 hem entrat amb una sòlida solidesa financera i capacitat per a complir les nostres ambicions de creixement" (Resultats de Statkraft per a l'exercici 2021). Per tant, l'objectiu de Statkraft és "desplegar 2.000 MW a l'Europa continental i 8000 MW a tot el món per a 2025 mitjançant projectes eòlics i instal·lacions solars". "La regió d'Ibèria serà una de les regions que més ha de contribuir a aquest objectiu", afegeix.

Projecte eòlic "Prada" de Sratkraft a Galícia

L'any 2021 es van produir manifestacions, marxes i protestes contra els projectes que està tramitant la Xunta per a la construcció d'unes 300 noves centrals eòliques a Galícia, moltes d'elles en àrees de gran riquesa natural, paisatgística, històrica i arqueològica. De fet, la central eòlica que Statkraft vol construir a Serra do Eixon és una de les quals més controvèrsia ha generat: aquest projecte, actualment denominat "Parc Eòlic Prada", pretén construir a pocs quilòmetres de la Penya Trevinca, la muntanya més alta de Galícia, a través de la seva Filial Zamourense, Desenvolupament Renovables Ibèria Gamma. La zona afectada es troba a una altitud mitjana de 1.400 metres, amb espècies com el llop ibèric o l'àguila reial. Milers de persones van participar en una marxa convocada per SOS Groba. "No estem en contra de l'energia eòlica, sinó en contra de la industrialització de la muntanya i d'un model energètic depredador que beneficia a les empreses energètiques en detriment de la naturalesa, el paisatge i les persones", afirma el portaveu de SOS Groba, Xilberto Mans.

Statkraft té previst instal·lar 443 MW d'energia eòlica en les muntanyes d'Orense i Lugo, i en la seva pàgina web sobre el "Parc Eòlic Prada" diu: "Amb una potència instal·lada de 171 MW, això converteix el major projecte eòlic terrestre de la companyia a Espanya (...) En cada projecte en el qual operem, treballem en el progrés de les comunitats mitjançant plans de participació i mesures de resposta a les necessitats locals"... Ja!

Gegants plantes solars de Statkraft

El 13 de setembre, Statkraft va presentar al lehendakari Urkullu i a Arantxa Tapia els seus projectes eòlics a Guipúscoa el mateix dia, en un acte celebrat en la gegantesca planta fotovoltaica denominada "Talayuela Solar", l'organització Union Espanyola Fotovoltaica va lliurar el "Segell d'Excel·lència en la Sostenibilitat" a altres empreses com Statkrafti i Iberdrola. Aquesta macroinfraestructura, que abasta més d'un milió de plaques fotovoltaiques i 820 hectàrees de superfície, és una de les més grans d'Europa i és gestionada per Statkraft. "L'energia solar produïda en Talayuela serà similar a la necessària per a donar servei a 150.000 llars de la ciutat de Badajoz o perquè en un futur el TAV Madrid-Badajoz realitzi 22.000 desplaçaments a l'any", segons la pàgina web "Benvingut a Talayuela Solarra".

La construcció de la macro-planta Talayuela Solar va ser iniciada per la britànica Solarcentury al gener de 2020, posteriorment adquirida per l'empresa Statkraft, que la va vendre a l'alemany Encavis. Per descomptat, Talayuela Solar va ser dissenyada per a ser "referent", per la qual cosa s'ha realitzat un "estudi d'impacte ambiental" i una "mesura correctora" en el camí cap a la catàstrofe, reservant-se 312 hectàrees per a la "protecció del medi ambient", on "s'han construït pantans i illes flotants per a nidificar ocells", "refugis per a rèptils", "Sala de la Naturalesa", etc. Des de llavors, Statkraft està construint Talayuela II amb una superfície d'altres 331 hectàrees, al mateix temps que ha posat en marxa altres macroprojectes solars a Extremadura, a Andalusia, a la Comunitat Valenciana (on té previst construir una mega-planta fotovoltaica de 435 hectàrees en Vinalocastilla-La Manxa, encara que els grups ecologistes no han emprès accions judicials a Castella i La Manxa.

Independència energètica?

Jon Zayas, director dels projectes de Statkraft a Euskadi, va assenyalar el 29 de setembre a Euskadi Irratia que, a més de les centrals eòliques que té previst realitzar en Urola i Debagoiena, "tenim més projectes per a Euskal Herria: hem de treballar tots junts per a aconseguir la independència energètica". Així mateix, assenyala que en pocs dies en la revista "Uztarria" d'Azpeitia: "S'ha vist que l'autoconsum no és suficient i que necessitem parcs eòlics perquè Euskadi sigui independent en la producció d'energia (...) És molt important que siguin energèticament independents, per això aquest tipus de projectes són necessaris".

Dir això és absolutament fals i demagògic. Referent a això, cal destacar el manifestat pel responsable de sostenibilitat del grup Fagor, qui ha advertit també que estan disposats a explorar les possibilitats que ofereix el projecte de la multinacional noruega: "En les plantes productives del grup Fagor en l'Alt Degui, el consum anual supera els 300 megavats hora, xifra que si es generés a través d'eòlics, Statkraft hauria d'instal·lar més de 200 megavats... però el parc proposat només generaria 25 megavats".

És sorprenent, per tant, el silenci davant aquesta mena de frau i engany. La presentació d'aquesta mena de plantejaments per part de Statkraft a Euskadi és immoral i pura manipulació. En aquest sentit, ens ha recordat la posició del Govern Basc en la defensa de la central nuclear de Lemoiz per a proveir les necessitats energètiques d'Euskadi.

Doncs bé, en l'actual qüestió de la transició energètica que ens ocupa, és necessari descartar la perversió de les energies renovables produïda per sectors industrials i grans corporacions que desenvolupen les alternatives energètiques amb paràmetres productivistes i desenvolupistes i estableixen models tecnològics concordes amb això. Enfront d'això, hem de defensar un model descentralitzat de transició energètica que reconegui les limitacions al desenvolupament i al consum, desmercantilizado (que considera l'energia com un bé comú i no com una mercaderia), socialment equitatiu i respectuós amb la naturalesa.