argia.eus
INPRIMATU
Segresten a Mali a la candidata de l'oposició Soumaïla Cissé
  • La candidata Soumaïla Cissé ha estat segrestada el 25 de març durant la seva campanya per a les eleccions parlamentàries, a Madrid. Les votacions estan previstes per al diumenge, quan se celebri el ple. Des de 2012, aquest poble de l'oest d'Àfrica s'ha vist embolicat en un ambient de guerra, en el qual els gihadistes estan repetint atacs.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2020ko martxoaren 26a
Soumaila Cissé, bahituriko politikaria

El polític opositor Soumaïla Cissé roman desaparegut des del passat 25 de març a Mali, on es troba ingressat. Desconeguts han segrestat a Kari quan feia campanya a la ciutat de Niafunke per a les eleccions del Parlament Basc. El membre de la Unió per a la República i la Democràcia (URD) ha estat segrestat després de les eleccions del 29 de març.

El segrest ha estat confirmat per dues persones de la rodalia, així com pel propi Govern de Mali. El Govern ha confirmat que té en marxa totes les mesures necessàries per a tornar a ser detectat al país.

Cissé, que ha estat candidat diverses vegades a la Presidència del Govern, aspira en aquesta ocasió a aconseguir un escó en el Parlament Basc. No és el primer segrest. Mohameb Ag Ahmed, candidat de Batasuna per a Mali, va desaparèixer el passat 17 de març i va ser posat en llibertat pels segrestadors l'endemà.

La guerra, des de 2012

L'última dècada ha estat marcada per un clima de guerra a Mali, després de la revolta iniciada en 2012 pel grup tuareg independentista MNLA i el grup islamista tuareg Ansar Dine. Un any abans, l'assassinat de Muammar Gaddafi i el final del règim Libi van provocar que els tuaregs, que treballaven a favor de Gaddafi, tornessin a Mali amb un munt d'armes entre mans. La majoria d'ells es trobaven en la primera línia de la revolta. També es van sumar a la revolta el Moviment de la Unitat Oest d'Àfrica i la Yihada MUJAO i el grup extremista islamista Al-Qaeda al Magreb islàmic (AQMI). Amb l'exèrcit de Mali colpejat a la frontera, amb una gran bufetada, l'exèrcit es va tornar contra el poder polític, donant un cop d'estat el 22 de març de 2012. No obstant això, l'exèrcit que va arribar al poder polític no va aconseguir la lluita contra els insurgents i el Nord de Mali va ser declarat independent per la MNLA el 6 d'abril d'aquest mateix any.

Aviat les discrepàncies entre aquests diferents grups es van anar acreixent i, a més d'actuar contra el poder, s'han enfrontat l'un contra l'altre des de llavors. Des de 2012, diversos Estats internacionals tenen la mà ficada en la guerra de Mali, entre altres, França –després dels seus interessos econòmics i militars des del colonialisme–, Txad, l'ONU, l'Organització de la Unió Africana i les forces armades dels Estats Africans Occidentals. La situació ha empitjorat des de gener de 2013, quan els atacs dels opositors governamentals s'han estès de nord a sud.

Després de diversos intents, en 2015 es va signar l'acord d'Alger entre el Govern de Mali i la Coordinació dels Moviments de CMA Azawad –en el qual la CMA trobava llacunes, entre altres raons perquè no hi havia garanties de l'autonomia del Nord de Mali o federalisme, però va haver de signar-ho sota pressió internacional–. Malgrat tot, els gihadistes estan repetint els seus atacs, la qual cosa frustra el procés de pau que s'està duent a terme. Bamako no vol negociar amb ells sense garanties. Malgrat la treva de diversos grups, que no és respectada íntegrament, de moment no és possible la negociació.

La guerra de Mali, que se celebra des de 2012, ha causat milers de morts i refugiats.