argia.eus
INPRIMATU
SOS Cuba?
Iñaki Etaio Alonso 2021eko uztailaren 19a

Escriure sobre la manipulació contra Cuba és avorrit, sí. Són molt penosos. A Cuba estan molt malament, no tenen menjar ni medicaments, els han tallat internet, fins i tot l'electricitat, el règim cubà a dalt, la dictadura cubana a baix... quantes vegades hem rebut missatges tan simplistes i apocalíptics de les columnes d'opinió enverinades, així com de molts tertulians?

Sí, a Cuba estan en una situació difícil. Més enllà d'això, estan acostumats a viure a Cuba en una situació difícil, ja que han estat condemnats a viure en una situació difícil. Des que la revolució va arribar al poder, l'atac de l'imperialisme ianqui ha estat constant, utilitzant també el bloqueig com a arma, que es prolonga ja durant sis dècades. Avui, als problemes i mancances estructurals se sumen, entre altres, la caiguda del turisme (primera línia de l'economia) o l'augment de la pandèmia. En un context difícil, el bloqueig ha ordenat el suport material de les protestes. És una situació que ha empitjorat visiblement i la inquietud i la preocupació del poble és comprensible. Una altra cosa és que des de les xarxes socials, en alguns casos responent a una estratègia exterior concreta, tractin de canalitzar la insatisfacció d'alguns sectors per a lluitar contra la revolució.

En aquest sentit, és irritant veure com la majoria dels mitjans de comunicació eviten amb total intenció el bloqueig o el deixen en un segon lloc, representat com una excusa utilitzada pels revolucionaris cubans. Cal preguntar a tantes persones que diuen estar tan preocupades per la població cubana on estaven el 23 de juny, quan els internacionalistes ens concentrem en les capitals basques contra el bloqueig.

"Té la pudor massa evident de les revolucions de colors que s'han desenvolupat en altres llocs. Portar a la societat a una situació molt delicada, alimentar les protestes i obrir la porta a una intervenció externa"

També s'apassionen pels malalts i morts afectats per la COVID-19. A pesar que la situació s'agreuja, no hi ha més que comparar les xifres de Cuba amb els països de voltant i amb els d'Europa, per a veure com se sumin a un nivell molt de menor que els d'aquí. No ens fan tant de recalcament en què Cuba ha estat l'únic país llatinoamericà a desenvolupar les seves pròpies vacunes (ja fent ús d'Abdala, Sobirana 2 pendent d'aprovació i altres tres vacunes en fases anteriors). Sí, un petit poble amb pocs recursos naturals i bloquejat està suportant aquest repte.

També ens parlen de la repressió, a vegades d'imatges que no són cubanes. Diuen que estan molt preocupats, però no estaria malament, com a exercici comparatiu, donar la cobertura proporcionalment en funció del grau de violència. Quants minuts i caràcters a la violència restringida que es va utilitzar davant els incidents de Cuba i als 400 ulls perduts en les manifestacions xilenes o a desenes de morts i centenars de desapareguts en les protestes colombianes? o als 1.206 líders socials i 277 guerrillers desmobilitzats assassinats des de la signatura de la «pau» en 2018. Amb prou feines podran ensenyar-nos als cubans que han sortit a defensar la revolució enfront dels esvalotadors.

Avui dia, utilitzar el lema SOS Cuba és ser part d'aquesta operació de confusió, des de la ignorància o des d'una posició política conscient. Respon a una estratègia, sí, impulsada i finançada pels Estats Units i estesa pels assistents locals del capital de molts països. Com van fer amb els artistes rebels de Sant Isidre o amb la cançó Pàtria i vida. I no, això no és només l'etiquetatge de l'altre per a no moure's de les seves posicions. A Cuba hi ha problemes, són evidents, i els revolucionaris cubans (també les autoritats) no els neguen. La situació provoca desgast, tant material com emocional (el que es busca amb el bloqueig…), i no és fàcil mantenir la serenitat davant les mancances i les cues a realitzar i saber situar en un context les coses més senzilles del quotidià.

Més encara en el cas de molts joves, lluny de la retòrica oficial i amb el bombardeig de la campanya constant de les xarxes socials. Però no oblidem el que hi ha darrere d'aquests moviments. Presenta una pudor excessivament accentuada de les revolucions dels colors desenvolupades en altres llocs. Traslladar a la societat a una situació molt delicada, alimentar les protestes i obrir la porta a una intervenció exterior, sota pretextos de drets humans o disfressats d'ajuda humanitària, com també ha intentat a Veneçuela. Segur que a Cuba es poden millorar moltes coses, però el que cal fer és que els cubans decideixin, sense la pressió asfixiant de la major potència econòmica i militar.

Els crits de «llibertat» contra la Revolució Cubana no tenen molta més credibilitat que els de la ultradreta a Madrid durant la pandèmia. A més de la crítica necessària en poder establert (crítica al poder transformador per a millorar, denúncia per a derrocar al poder opressor), què hi ha darrere dels qui criden “llibertat”? Quina proposta? Els revolucionaris que van atacar Montcada contra la dictadura de Batista tenien un programa que Fidel va descriure en l'al·legada La Història m'absoldrà. Què proposen els qui avui veiem que reclamen “llibertat”? Desfer la revolució i tornar al capitalisme? Seguint la teoria de la fruita desenvolupada de John Quincy Adams, quedar-se a les mans dels EUA, com va succeir amb la correcció de Platt després de l'enderrocament dels colonitzadors espanyols?

La formació i l'orgull de la majoria dels cubans i les profundes arrels de la revolució deixaran en el seu lloc aquests intents contrarevolucionaris, com han fet altres vegades. Als cubans els correspon perfeccionar el seu poble i el seu procés revolucionari, amb obstacles, errors i assoliments. A nosaltres ens correspon treballar l'internacionalisme basc, mostrant solidaritat amb els revolucionaris cubans, denunciant als contrarevolucionaris i fent front a les mentides que es propaguen. En el cas de Cuba, tant a nivell mundial com al País Basc, perquè el que necessita és SOS és la veritat.

*Iñaki Etaio pertany a l'organització internacionalista Askapena