Diem que el complex està en rebaixes, i aquí està el grup “Independentistak”, que ha rebutjat la convocatòria de l'Aberri Eguna d'enguany, perquè estan convençuts que la lluita electoral de maig contaminaria, inevitablement, la convocatòria unitària.
Ens agradaria subratllar almenys dues coses: en primer lloc, que en EH Bildu no tots són independentistes (a més, el lideratge mostra interès per atreure a la coalició als quals no són independentistes). Què dir de l'estructura del PNB i de la seva majoria, que s'han negat tant en privat com en públic a la reivindicació independentista!
En segon lloc, si les eleccions afecten la convocatòria unificada d'un dia (sense compromís i és possible que l'endemà no ho digui més d'un), les rebaixes són més barates que barates. Tot això, sobretot, mirant a Espanya i França, on les rebaixes beneficien a la seva dreta, a la burgesia i al capital (sense oblidar a la burgesia basc-espanyola), és a dir, als partits que mantenen el seu sistema i a la resta de les crosses.
Ens agradaria subratllar almenys dues qüestions: una, que en EH Bildu no totes són independentistes. Dos, quant a l'estructura del PNB i la seva majoria, renuncien de manera privada i pública a la reivindicació independentista
En el mateix sentit que l'argument, en l'entrevista publicada en Naiz el diumenge 10 de febrer, Etxerat, per desgràcia, va mostrar les seves declaracions i intencions que no tenen res a menysprear. Etxerat sempre ha reivindicat el treball humanitari i les labors assistencials. No obstant això, en la citada entrevista, els portaveus oficials han assenyalat que “a més de la denúncia i l'assistència, volem treballar per un procés integral de resolució que porti a no tornar a ocórrer”. Expressions de l'estil de Sortu que, al mateix temps, es van i venen.
Quin hauria de ser el treball a favor del procés integral de reparació per part dels bascos? Doncs la lluita pels objectius històrics que l'Esquerra Abertzale, incloent-hi les seves famílies, ha lluitat al llarg de tota la seva vida, és a dir, la lluita per la Independència i el Socialisme d'Euskal Herria. Per descomptat, si el vaixell almirall no està disposat a fer-lo, menys encara a Etxerat. Sembla evident.
El que antecedeix conclou de la manera següent: “La solució integral ho portarà a no tornar a succeir”. Això té sentit, però si aconsegueixes la Independència i el Socialisme, clar! Evidentment, cal fer un recorregut diferent d'alliberament, però sempre en defensa de l'aconseguit.
De totes maneres, moltes persones tenim por que sigui un joc de paraules. Es tracta d'un joc vistós amb una contradicció manifesta, és a dir, “és lluitar per una solució integral abandonant les trinxeres, per a escoltar-nos els uns als altres”, no sembla possible si tenim en compte la falta d'entusiasme mostrada pels altres defensors respecte a la solució política.
Per a entendre el plantejament, ens han de donar un curs, perquè el que diuen sembla que és totalment diferent. És a dir, no hi ha cap solució integral, res. Aquí, en el que als bascos ens toca, ve la rendició parcial i periòdica, que correspon a tothom de l'Esquerra Abertzale Oficial i Reformista.
Aquí tenim a Sortu, que ha acceptat la legalitat espanyola amb totes les seves conseqüències, ETA, que ha abandonat la teoria revolucionària i l'arsenal, etc. No volen negociar? Perquè ens rendim i lliurem les armes. Ens volen il·legalitzar? Doncs bé, acceptem cegament la legislació dels quals ens ocupen. No volen alliberar els presos polítics bascos? Doncs que cadascun busqui la seva llibertat. D'aquesta manera, no ens enfrontem als qui volen acabar amb el Poble Treballador Basc.
La nostra pregunta (encara que no sigui un dubte fonamental) és si el complex Sortu ha de confondre a Etxerat en un daltabaix com aquest. Encara que han trigat una mica, estem a favor. Almenys així ho diuen els portaveus.