Floreix la dent de lleó (Taraxacum officinale). La majoria van florir cap a març, i alguns pocs floreixen encara més. I aquí i allà trobaràs la seva atractiva flor groga durant gairebé tot l'any. La seva flor oberta és un senyal de bon temps. S'havia estès de dia i s'havia tornat a tancar en plena nit. Per a aprendre el calendari del temps, ensenya fenologia o comportament de les plantes. Aquest diu així: quan la dent de lleó ha obert les flors la pastanaga (Daucus carota subsp. sativus) i remolatxa vermella (Beta vulgaris subsp. conditiva) sembra.

Es diu que també es diu galant. Segons explica Lakoizketa, prové de les paraules “gari” i “kide”; significa que és contemporani del blat, ja que tots dos creixen en la mateixa època, al començament de la primavera.

També li dona nom la seva espectacular flor groga, aquest cigró i rosella. Aquest últim es recull en el diccionari de Sarasketa del segle XVI. Pierre Lhand ens va donar altres tres noms: corno de cabra, herba de bruixa i mascle.

El fruit és una butllofa de llavors amb forma de paraigua, diu Guillermo Larrañaga en el seu llibre Landare jakintza. A tots ens resultarà més conegut aquest fruit que la flor i la fulla. Hem ajudat diverses vegades a la propagació d'aquesta planta, bufant en aquest blanc butllofa i allunyant les llavors que tenen paraigües. Guillermo ho descriu així: “Si ara ho fes, agitaria el pillet de fruites i cada gra de fruita llançaria a aquest paraigua. Paracaigudistes o ho fan”. A la nit, diu que aquestes llavors recullen el “paraigua”. Telesforo Aranzadi va recollir que a aquesta butllofa de fruits rodons se'n diu txuntxumela.

També va rebre el nom d'Aitañi-lili en 1900 per Jean Baptiste Althabe i diu: “Perquè din frütü bürü xuri”. Gerardo López de Guereñu ha afirmat que a Àlaba es diu “avi” a la criança, és pel cap blavós?

Javier Irigarai ha rebut a Navarra el nom de “pixakamas”. Aquest és el nom habitual en els idiomes de l'entorn: en francès “pissenlit”, en català “pixa-llits” i “pixacà”, en castellà “meacamas”, en italià “piscialletto”, en gallec i en portuguès “mexacán”... És una coneguda herba medicinal per a orinar, és a dir , herba d'orina. També s'usa per a curar molts altres mals, d'aquí el seu nom científic, officinale.

La dent de lleó també se serveix per a menjar i beure de manera sana. Fulles per a puntejar l'amanida amarga. Flores i arrels no obertes mantingudes en amanides o vinagre, fins i tot cuites. Rico en vitamines i minerals.

Per a beure, s'empassa l'arrel grossa i es fa el substitut del cafè rostit. Abans era costum barrejar el “enganxament” al cafè. I a Bèlgica elaboren una famosa cervesa adobada amb la seva flor, anomenada “Pissenlit”. Aquesta cervesa produirà més meandres que els altres, per descomptat... A qui se li ocorre elaborar una sidra anomenada “Sorgin-belar”...