Els informatius solen confondre a les persones migrants que arriben a Euskal Herria per fam, guerra o assetjament, amb freqüència amb baralles, tràfic de drogues o robatoris; poques vegades destaquen notícies positives que mostren una actitud solidària com la que va succeir la setmana passada a Bilbao. Un home de 72 anys es va precipitar a la ria i quatre persones es van llançar al riu per a salvar-li la vida. Tres d'ells eren migrants africans.

Com hem sabut posteriorment, aquests migrants van arribar aquí en les pasteres, posant en perill la seva vida –amb l'objectiu d'arribar al paradís des de l'inici de l'any 1.850 migrants han mort o desaparegut en la mar–. Això va ocórrer precisament en el dia internacional del refugiat, quan centenars de persones es van donar cita en Hego Euskal Herria en l'esdeveniment "Els migrants no sobren, els racistes sí". i "Rutes legals segures ara!" -va cridar-.

Les persones migrants tenen els mateixos drets que tots i formen part de la nostra economia, de la nostra societat, del benestar i del futur de les pensions. Les institucions han de ser conscients que hauríem d'assumir-los respectant aquests drets, sense crear guetos, amb mesures de foment de la convivència, bé facilitant la burocràcia, bé mitjançant la concessió de la renda de garantia d'ingressos mentre busquen treball. En aquest sentit, és imprescindible oposar-se a les màfies que circulen entorn del tràfic humà, que aprofiten la fragilitat dels migrants per a entrar en “pesos de pastera” i aconseguir diners a través d'ells –que els utilitzen com a mà d'obra barata i que els roben els baixos sous guanyats–.

Si no és per raons solidàries, almenys des d'un punt de vista purament egoista, ens hauria d'interessar l'acolliment digne d'aquests milers de migrants, no sols de cara a la convivència, sinó que són la base del nostre futur econòmic i social.