En els últims dies hem realitzat concentracions als carrers. D'una banda, per l'assassinat masclista en Orio, en el qual un home ha matat brutalment a la ex parella i, per un altre, per a denunciar l'atac homòfob que va tenir lloc en Villabona, el mateix dia internacional contra la LGTBI+fòbia. A més, el dia de les eleccions autonòmiques i municipals hem tingut coneixement de la mort d'una dona a Vitòria. És clar que la violència contra les dones no cessa.
Feministes prenem carrers una vegada i una altra per a denunciar les agressions sexistes i masclistes que sofrim les dones, per ser dones, i els cossos dissidents d'aquest sistema ciisheteropatriarcal hegemònic. Denunciem també el tractament que la majoria dels mitjans de comunicació donen a aquestes notícies, ressaltant les "bondats" dels agressors i fent invisibles a les víctimes i considerant-les culpables.
Ens preguntem on estan alguns partits polítics, entre ells l'EAJ-PNB, que s'ha oposat a la Llei de Garantia Total de Llibertat Sexual, coneguda com "Només sí". Excepte Ahal Duguk i EH Bildu, els partits polítics només han destacat aquests dos temes: revisar les penes i treure als agressors de la presó. No obstant això, les dades són molt significatius: En la CAPV s'han revisat 62 casos i han sortit vuit agressors de la presó a punt de finalitzar la condemna.
Enmig d'aquesta lluita ideològica, totalment polaritzada, alguns partits polítics han desviat el debat a l'àmbit penal i han abandonat alguns elements essencials de la llei, que pretén donar resposta a les demandes d'impunitat i a l'erradicació dels abusos contra la llibertat sexual de les dones. Aquest és l'objecte d'aquesta llei, la prevenció, l'assistència i l'assessorament jurídic, d'acord amb el que les víctimes i, en general, totes les dones demanden. Tal com assenyala Elena Larrauri, catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Pompeu Fabra i doctora Honoris causa de la UPV/EHU, la present llei té per objecte la necessitat que les dones validin el seu relat, és a dir, que la justícia es posi al seu favor sense ambigüitat, prestin assessorament jurídic, assistència i reparació, sense vincular-la necessàriament a l'increment de sancions.
Si demanem la implicació dels centres educatius en la consecució de polítiques educatives feministes, cal posar els recursos humans i econòmics necessaris
No obstant això, i desoint la veu dels experts, els polítics de la dreta demanen que s'imposin majors sancions als agressors, alhora que conviden a la comunitat educativa a treballar des de les aules per a acabar amb els comportaments masclistes. Volen una escola que pugui fer tot, però sense recursos suficients. Vegem un exemple: El Departament d'Educació del Govern Basc ha eliminat el Pla de Convivència i Coeducació per al curs 2023/24, malgrat la participació de la majoria dels centres educatius de la CAPV. Abans crèiem que el reconeixement als responsables d'aquest pla i el crèdit horari no era suficient, però ara ens sembla absolutament irresponsable deixar aquest programa en mans dels centres i que els propis centres decideixin quin pla o projecte realitzaran. A més, la nova figura Bea coordinarà tot el referent a la Innovació Pedagògica.
En les últimes dècades, la Secretaria Feminista de STEILAS ha reivindicat una vegada i una altra l'existència de professionals formats en pedagogia feminista per a treballar des de joves en favor de centres educatius igualitaris, sense violència masclista de tota mena, amb l'objectiu d'aconseguir espais més segurs i lliures per a totes les persones. El treball en la prevenció de delictes sexistes i sexuals requereix professionals i no incrementar les penes d'aquests delictes una vegada comesos els delictes. Si demanem la implicació dels centres educatius en la consecució de polítiques educatives feministes, cal posar els recursos humans i econòmics necessaris. En cas contrari, no avançarem en la igualtat de dones i homes, objectiu bàsic per a eliminar la desigualtat estructural i totes les formes de discriminació per raó de sexe, incloses les violències masclistes permanents contra les dones.
Susana Andino i Ana Pérez, en representació de la Secretaria Feminista de STEILAS.