Shell va ser una de les primeres companyies que va aprovar el canvi climàtic. Fa més d'un quart de segle que va fer el documental per a obrir-lo al públic en un primer moment. El documental adverteix que cremar energies fòssils escalfarà el món i que els climes extrems poden provocar inundacions, fams i climes refugiats.
El documental el confirmava un any abans, un informe enviat a l'ONU per un grup de científics de rellevància internacional en 1990. Les previsions que el documental fa sobre les pujades de temperatura i els seus efectes són molt precises, i coincideixen amb la situació actual, ha explicat a The Guardian el científic Tom Wigley.
“L'escalfament global encara no és segur, però molts creuen que esperar a les proves definitives és una irresponsabilitat. L'única opció segura és emprendre ara”, deia el documental en 1991.
Per contra, Shell ha continuat explotant reserves de petroli molt contaminants des de llavors. El bilió ha invertit a extreure “petroli brut”, especialment contaminant, de les sorres bituminoses, i ha realitzat exploracions a l'Àrtic. En 2016, va dir que el fracking era una opció de futur, encara que els seus informes de 1998 apunten al fet que l'explotació de gasos i petroli extraordinaris és incompatible amb els objectius climàtics.
Malgrat que el documental aposta per les energies renovables, Shell ha fet treballs de lobby perquè no es complissin els objectius de les energies renovables a Europa. Ha estat membre durant anys de diversos lobbies, entre ells la Coalició Climàtica Global, el Concili Americà de Canvi Legislatiu d'extrema dreta o l'Institut Americà del Petroli. The Guardian afirma que en 2015 va gastar 22 milions de dòlars en lobby per a influir en les polítiques climàtiques.