En l'entrevista realitzada en Berliner Zeitung, Seymour Hersh reprodueix bàsicament les línies mestres esmentades en el seu reportatge sobre l'atac, però aprofundeix en diferents àmbits. Confirma que Joe Bidene, president dels EUA, havia planejat l'atac abans que Rússia envaís Ucraïna, i que, una vegada iniciada la guerra, no havia reforçat la seva intenció d'altra banda, perquè temia que Alemanya fes prou per Ucraïna si havia d'utilitzar el gasoducte Nord Stream per a protegir els seus ciutadans davant un fred hivern.
Detalls d'una reunió clau
Es refereix a la reunió mantinguda en un edifici annex a la Casa Blanca poc abans del Nadal de 2021 per a tramitar l'operació i es refereix al fet que la Casa Blanca va oferir una sèrie de detalls sobre la reunió que contenia la informació correcta: “Es van reunir en una oficina molt secreta. Al costat de la Casa Blanca hi ha un edifici d'oficines, l'Edifici d'Oficines Executives, que connecta amb la Casa Blanca mitjançant un túnel subterrani. En la part superior d'aquest edifici hi ha una oficina del Consell Assessor d'Intel·ligència del Lehendakari. Aquella reunió es va convocar per a analitzar què faríem si Rússia anava a anar a la guerra”.
Segons Hersh, en aquella reunió convocada per l'assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan van participar almenys les següents organitzacions: “CIA, Agència de Seguretat Nacional, Departament d'Estat, Departament del Tresor que aporta diners, Estat Major Unificat, i segurament altres (...) No vull donar més detalls, perquè haig de protegir la meva font. No sé quantes persones van participar. Saps el que vull dir?”.
I per què havien de comunicar l'operació els qui la coneixien? Segons Hersh, els que van intervenir en l'operació compleixen amb el promès pel lehendakari i es va acabar, però a molts no li ha semblat gens oportú perquè “castiga els ciutadans alemanys”. Per a molts, Hersh afirma que l'atac era una bogeria: “Poc temps després de l'ofensiva, després de complir l'ordre, va provocar un gran empipament i el rebuig dels implicats. Per això he sabut tantes coses. Aquesta comunitat estava alterada perquè Biden va decidir que Europa passés fred per a obligar-lo a donar suport a una guerra que no es guanyarà. Fins i tot les empreses que elaboren oleoductes coneixen la història. No em van comptar ells, però aviat vaig comprendre que ho coneixien”.
També recomana als partits amb representació en el Parlament alemany. “Si estigués en la presidència d'una Comissió Parlamentària, m'agradaria preguntar a Schholz [canceller alemany]: Joe Biden li va parlar d'això? Et va dir per què estava tan segur de poder destruir l'oleoducte?”.
Treball de dos bussos
Hersh parla també de l'operació en l'entrevista. Dos bussos entrenats en la Panama City de Florida van baixar en el lloc triat pels noruecs durant les maniobres anuals de l'OTAN en la Mar Bàltica. Els bussos podien descendir fins a 100 metres sense equips pesats, triant per a això un espai que no tenia una profunditat de 80 metres. Entre les línies de canonada hi havia 1,6 quilòmetres, dos bussos van baixar a col·locar els explosius i van passar dues hores en la tasca. Es van col·locar explosius perquè tornessin a explotar poc temps, però com finalment Biden va decidir allargar l'explosió durant tres mesos, només sis dels vuit explosius van fer explosió.
Molts han dit que la recerca no és seriosa, perquè es basa en una sola font i és anònima. Hersh els contesta fermament: “Però com parlaré de la meva font? He escrit molts articles basats en fonts anònimes. Si esmentés a algú ho tirarien fora del treball, o el que és pitjor, l'empresonarien. La llei és molt estricta. Mai he posat en perill a ningú i, com he fet en aquest article, quan escric em refereixo al fet que és una font. Al llarg dels anys sempre s'han aprovat els comptes que he escrit”.
I l'escriptor i periodista Scheidler li pregunta també la importància de la gosadia en el periodisme: “Per què és valent dir la veritat? El nostre treball no és tenir por. I a vegades es posa lleig. (...) Però les amenaces no estan dirigides a persones com jo, sinó a fills de persones com nosaltres. He viscut coses molt terrorífiques. Però no es preocupa, no pot. Fas el que has de fer”.