argia.eus
INPRIMATU
L'Observatori de Drets Lingüístics detecta reculades en els drets lingüístics en el sector privat
  • L'Observatori ha presentat avui en el Centre Municipal Ibaiondo de Bilbao l'informe Situació dels Drets Lingüístics 2022, en el qual es recullen les principals llacunes de drets lingüístics al País Basc l'any 2022 i una anàlisi de la situació sectorial.
Uriola.eus @uriolaeus 2023ko apirilaren 14a
Petriati eta Gaubeka, hurrenez hurren. Argazkia: Uriola.

L'Observatori de Drets Lingüístics presenta un informe que recull les principals llacunes de drets lingüístics a Euskal Herria durant l'any 2022 i una anàlisi de la situació sectorial. En ell es recullen testimoniatges directes de ciutadans que van sofrir violacions de drets lingüístics. L'informe destaca la recessió detectada en el sector privat.

Agurne Gaubeka, directora de l'entitat, ha subratllat que estem “lluny” de la normalització del basc en els diferents àmbits. “Malgrat el pas dels anys, es limita i dificulta el dret de la ciutadania a viure en basca en molts àmbits quotidians”.

En el balanç de l'informe, Gaubeka destaca que molts ciutadans veuen l'Observatori com un instrument per a la defensa i defensa dels seus drets. No obstant això, recorda que “si es limiten, obstaculitzen o prohibeixen els passos cap a la normalització del basc, els drets lingüístics mai tindran el reconeixement adequat”.

El director de l'observatori ha reivindicat la responsabilitat social de cada empresa, associació i institució en la normalització del basc. També ha defensat la necessitat d'una major oferta activa en basca: “Perquè les administracions públiques tinguin plena capacitat per a funcionar en basca amb normalitat, necessiten recursos efectius”.

Segons les dades obtingudes, en 2022 es van registrar 1.071 incidències en el servei de Basc Telefono que ofereix l'Observatori. A pesar que l'any passat hi ha hagut un petit descens en les queixes rebudes, la tècnic Garbiñe Petriati ha posat l'èmfasi en la bretxa entre dades i realitat, i ha subratllat que és un indicador dels buits de tot el sistema: “Si el ciutadà té consciència dels seus drets lingüístics, vol rebre el servei sense traves, sovint l'obliga a renunciar a l'ús del basc”.