La Llei de Secrets Oficials d'Espanya data de 1968, elaborada pel règim franquista. A través d'ella es mantenen ocults els documents de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, així com els relatius a la massacre de treballadors de Vitòria del 3 de març de 1976, l'ofensiva dels policies de Sant Fermín de 1978 i les desaparicions de Naparra, Mikel Zabalza i Pertur.

Una proposta presentada pel PNB pot suposar una modificació d'aquesta llei, per a això s'ha aprovat a tràmit en el Congrés espanyol, amb el suport de diversos partits, la majoria dels quals van permetre la investidura de Pedro Sáchez. El PSOE també ha votat a favor, però hi ha grans dubtes sobre el que farà a partir d'ara. Perquè en altres ocasions en les quals s'han fet aquest tipus de propostes no ha fet massa passos per a tirar endavant el canvi de llei.

El PNB va presentar per primera vegada en 2016 la seva proposta de modificació de la Llei de Secrets Oficials, després en 2020 va fer el mateix, però mai ha avançat perquè els socialistes han bloquejat la proposta.

D'altra banda, fa dos anys, el ministre de Presidència del Govern d'Espanya, Félix Bolaños, van iniciar en el Congrés un procés per a tirar endavant la Llei d'Informació Classificada, per a substituir la llei de 1968 i investigar el cas Pegasus, que també va quedar en el no-res per les eleccions generals.

La proposta presentada ara a Madrid pel nacionalista Mikel Legarda limita a un màxim de 25 anys la possibilitat d'ocultar alguns documents quan estan classificats o classificats com a secrets, encara que aquest termini pot prorrogar-se per altres deu anys: "[La proposta de canvi] es torna a presentar perquè el Govern no tingui la temptació de deixar morir aquest assumpte", ha explicat el membre del PNB.

El PSOE ha explicat que no és "fàcil" mantenir els equilibris "entre la informació que ha d'estar classificada per raons de seguretat i defensa nacional i el dret a la informació i transparència dels ciutadans". Però ha promès treballar en aquesta legislatura perquè una nova normativa sigui "realitat".

El PSOE, Sumar i els seus socis parlamentaris donen suport a la proposta de modificació de la llei: Esquerra Republicana, Podem, PNB, BNG, Junts i EH Bildu. Jon Iñarrituren, parlamentari de la coalició abertzale, afirma que "tot està dit" entorn d'aquesta llei franquista: "És fosc, franquista, no ofereix garanties, nega a la ciutadania el dret a la informació, no és transparent i permet la impunitat".

Per a EH Bildu, el bloqueig ve perquè la modificació de la Llei de Secrets Oficials afecta al mite " de la transició pacífica i exemplar". Per això demana que es posi en marxa com més aviat millor una ponència perquè sigui una llei "homologable" a altres països.