argia.eus
INPRIMATU
El Govern ha repartit sis milions d'euros entre diversos mitjans de comunicació, deixant fos de nou ARGIA
  • El Departament de Cultura, liderat per Bingen Zupiria, ha repartit sis milions d'euros públics en el sector dels mitjans de comunicació. L'any passat van ser cinc milions, com a subvenció extraordinària, i les dues partides han anat en concepte de fer front als danys causats per la pandèmia del COVID19. Només un dels mitjans nacionals d'informació general ha estat exclòs, ARGIA. També s'han exclòs Ayala, Àlaba Alea, Crònica d'Hernani i Hiruka, entre altres.
ARGIA @argia 2022ko abenduaren 15a

Dels sis milions d'euros, 5,5 milions (91,2%) han estat donats pel Govern Basc als mitjans en castellà i un 8,8% als de basc. El Grup Vocento (El Correu i El Diario Vasco ) rebrà 2.659.000 euros, 303.000 euros més que l'any passat; el Grup Notícies (Deia, Notícies de Guipúscoa, Notícies d'Àlaba i Onda Basca) 953.560 euros, 36.819 més que l'any passat; la cadena SER 643.962 euros, 123.718 més que l'any passat; el nou Gara 309.502 euros. Aquí teniu el llistat complet de la distribució de fons.

L'any passat es va distribuir sense convocatòria, enguany s'ha fet pública la convocatòria de repartiment. En comparació amb l'any passat, s'ha distribuït els diners entre més mitjans de comunicació, ja que s'han inclòs altres deu mitjans de comunicació en el repartiment, però enguany el Govern ha destinat un milió més i aquest milió no s'ha repartit entre els nous mitjans, s'ha repartit la meitat. És a dir, els mitjans de comunicació que van secundar l'any passat han rebut una major quantitat de diners en general, a pesar que, segons el CIES, els més grans han perdut als lectors en un any de paper, i el Govern ha adoptat el CIES com a criteri de repartiment de diners.

L'únic format que han deixat fora és el setmanari. Amb aquesta decisió han deixat fos ARGIA, encara que ARGIA també ofereix informació diària en les seves pàgines

Un dels requisits per a ser tinguts en compte en la distribució ha estat l'existència de “mitjans de comunicació d'informació diària”, premiats per la ràdio, la televisió, els periòdics i els mitjans digitals, sent el setmanari l'únic format que han deixat fora. Amb aquesta decisió han deixat fos ARGIA, encara que ARGIA també ofereix informació diària en les seves pàgines. En 2021, cada setmana i només tenint en compte Llaurava, Bizkaia i Guipúscoa, ha tingut 52.000 lectors segons el CIES –sense comptar els lectors de Navarra i del País Basc Nord–, més de mig miler d'euros en aquest repartiment. Tenint en compte l'audiència del setmanari, al marge dels lectors d'Internet argia.eus, ARGIA hauria de rebre prop de 150.000 euros en aquesta última convocatòria, si atenem el que han rebut els mitjans de comunicació d'audiència similar.

L'obra d'ARGIA en Internet sí que entra en aquesta condició del Govern, però es basen en les dades d'Internet de 2021 del CIES, i ARGIA té les dades de 2022, però el de 2021 només té en paper, no en Internet, que el mitjà que vol aquestes dades ha de pagar a CIES, que no ha pagat i que no té dades fora de distribució. Malgrat haver publicat entre 15 i 20 articles diaris i de diversos milers de visitants, ARGIA ha quedat fora de la distribució d'Internet argumentant que no teníem les dades de 2021. Així, incloent-hi Internet i el setmanari, en el repartiment d'aquests 6 milions d'euros correspon a ARGIA més de 150.000 euros.

El Govern, amb les seves pròpies eleccions i condicions, ha tornat a deixar fora a ARGIA: ha rebutjat les revistes i en el cas de les webs ens ha deixat fos les dades de CIES 2021 en Internet. L'any passat, per part seva, l'argument d'exclusió va ser que només van tenir en compte els “suports amb més despeses estructurals”. ARGIA ha sol·licitat en el repartiment de 2022 l'expedient de resolució de la mateixa i estem a l'espera que s'analitzi amb detall com s'han aplicat els criteris i com s'ha realitzat el repartiment.

El Departament de Cultura, liderat per Bingen Zupiria, ha repartit sis milions d'euros entre diferents mitjans de comunicació.

Per criteris i condicions, és important recordar els objectius marcats pel Govern en la convocatòria de repartiment de fons:

Reivindicant el “dret de la ciutadania a la informació i a una oferta periodística plural, plural i independent”, la convocatòria pretén garantir “l'activitat dels mitjans de comunicació que aporten informació diària” i evidentment no ha complert el seu propòsit, entre altres aspectes, en la mesura en què ha deixat fora a ARGIA.

En paraules de la convocatòria del Govern, “durant la pandèmia els ciutadans bascos han garantit i garanteixen el dret a la informació veraç, professional i contrastada, fent front al risc de la desinformació i col·laborant en l'alfabetització mediàtica dels ciutadans”. Aquest és l'objectiu que ha marcat el Govern en la base, el Govern ens ha demanat un informe de protocols, formes de treball i codis professionals contra la desinformació, però ha decidit excloure alguns dels mitjans de comunicació que contribuïm a fer front a aquesta desinformació.

Un altre exemple de repartiment desigual dels diners públics

Les institucions basques destinen als mitjans de comunicació en castellà, entre ells la publicitat institucional i la partida de cap d'any, una quantitat de diners públics molt superior a la que perceben les subvencions que legalment els corresponen per la promoció del basc. Una vegada més, s'ha posat de manifest el que amb diners públics reforcen i exclouen les nostres institucions, a qui donen suport econòmic i a qui no, en lloc de construir un terreny de joc igualitari, aprofundint en els desequilibris. També corren el risc de fomentar la lluita entre els mitjans de comunicació en basc.

Aquesta “oferta periodística plural” que proclama la convocatòria del Govern va en contra del tracte desigual que a uns i a uns altres

En el sector dels mitjans de comunicació que tant de poder té en les societats actuals, la incidència dels diners públics és evident. Quins mitjans es reforcen, a què s'ajuda per a sobreviure, què s'exclouen... decideixen des de les institucions. Les relacions de poder en el panorama mediàtic actual no són fruit del no-res, és un camp conreat durant anys. Kuriosamente, el tracte desigual que donen als uns i els altres va en contra d'aquesta “oferta periodística plural” que proclama la convocatòria del Govern.

ARGIA continuarà reivindicant orgullosament la seva independència, que en gran manera fa possible la nostra comunitat. Ens basem en la solidaritat entre els membres de la comunitat.

Si vols reforçar el projecte, si t'agrada el periodisme independent que fem, fes-lo ara més que mai d'ARGIA..