La participació de Sare en la manifestació convocada el passat 13 de gener a Bilbao va demostrar que no va ser només una de les manifestacions que s'han produït al gener des de fa anys.

Una vegada més es va posar de manifest el desig de la societat basca de posar fi a les conseqüències d'una confrontació que ha causat dolor i sofriment durant dècades i que es vol deixar enrere d'una vegada per sempre, sense oblidar en absolut el succeït, però tancant la porta a l'odi i la revenja.

Més de 70.000 persones de diferents ideologies continuen reclamant al carrer –fins i tot després de finalitzar la política d'allunyament– l'obertura de noves etapes i, sobretot, la necessitat d'acabar amb les excepcions jurídiques i penitenciàries que s'apliquen als presos bascos.

Ni tan sols per als sectors que intenten perpetuar una confrontació tan allunyada de les exigències de la societat basca va ser una manifestació més. L'endemà va començar l'assetjament virtual contra els qui van voler unir-se a aquesta reivindicació pacífica i democràtica. El linxament mediàtic contra l'actriu Itziar Ituño, similar al que va començar amb Porrotx, és una línia vermella a denunciar per qualsevol demòcrata.

No és fàcil entendre com es pot desqualificar, tant des de l'anonimat com a través de diferents plataformes d'opinió, tenir i expressar la pròpia opinió.

A tot això s'ha sumat en els últims dies un nou intent, ja que no és la primera vegada que es tracta de criminalitzar la labor de Sare pels drets humans. En l'Audiència Nacional, seguint la lògica de la pena, volen considerar com a delicte defensar els drets dels presos. És l'actitud dels qui no volen avançar en la convivència, i el seu objectiu és detenir definitivament la confrontació en les nostres vides, entrant en una espiral que suposaria una repressió creixent i uns drets cada vegada més escassos, per a establir la “llei i l'ordre” i eliminar les llibertats. El discurs dretà que està imposant sobre la gestió política és tan artificial com preocupant i reaccionari.

L'aposta de Sare continuarà sent tancar les portes a la confrontació i al sofriment i obrir la convivència i la pau real, i continuarà sent la base del nostre treball l'obstaculització de tota vulneració de drets, tant dels presos bascos com de les víctimes de les violències, a les quals devem el respecte, la protecció i la reparació. És l'única manera de construir entre tots el model de convivència desitjat per un ampli sector de la societat basca.

El 14 de juny Sare compleix deu anys. Ens agradaria que la nostra vida fos més curta, però encara tenim camí per recórrer, i l'incompliment de més aniversari dependrà del temps necessari per a aconseguir els nostres objectius.

Les claus per a la solució han estat una bona eina que ens ha ajudat a avançar la campanya des del 21 d'octubre. Aquest document compta amb el suport de la majoria política i sindical basca i ha rebut l'adhesió de milers de persones. És un document que recull les bases fonamentals de la nostra tasca.

Volem i necessitem continuar treballant en aquest camí per a despertar el motor de la societat i activar claus que obrin les portes al futur que com a societat desitgem, deixant enrere llargs anys de confrontació.

La nostra societat ha d'assumir les claus de la solució a través de les institucions polítiques i judicials.

No estem demanant la impunitat, sinó tenir accés a totes les formes que la pròpia legislació contempla per a complir les sancions, aprofundir en un nou i més just model penitenciari, més humanitzat i més just, reconeixent els drets dels presos bascos, i de totes les persones que han sofert en aquest país, amb total respecte al seu dolor.

Parlarem de tot el que s'ha dit en la nostra IX. En l'assemblea, el 9 de març, es dissenyarà entre tots el full de ruta per al 2024.

Estem convençuts que aquest objectiu ens implica com a ciutadans, perquè la defensa dels drets humans és una necessitat compartida, de tots, que ens farà més sensibles als nostres drets com a persones.

Membres de la Xarxa: Joseba Azkarraga, Bego Atxa, Mikel Mundiñano, Eñaut Landa, Jon Marauri, Iñaki Bidaurre, Nahikari Iturbe