La Xarxa Ciutadana realitza una valoració de la política penitenciària entre els anys 2022 i 2023, criticant l'actitud “obstaculitzadora” de l'Audiència Nacional i denunciant les polítiques d'excepció. Segons l'informe, el Ministeri Fiscal ha recorregut al 75% dels tercer graus aprovats pel Govern Basc.

Veu positivament que en l'últim any les juntes de tractament han proposat 24 progressions, aprovades pel Conseller de Justícia del Govern, i hi ha altres vuit propostes de progressió. No obstant això, denuncien: “La majoria dels presos bascos haurien de romandre en llibertat mitjana o condicional pel temps de compliment, encara molt lluny del possible resultat de l'aplicació de la política penitenciària ordinària”. Calculen que serien uns 115 presoners.

Sare ha manifestat que l'Audiència Nacional d'Espanya té una “posició de confrontació” sobre les decisions dels comitès de tractament penitenciaris i que encara s'apliquen polítiques d'excepció.

De fet, setze de les 24 progressions aprovades pel Govern Basc han estat recorregudes per la fiscalia. “Si no es deroga la normativa pensada per a un context completament diferent, el mínim exigible és aplicar la norma amb sentit i flexibilitat”, ha assenyalat la plataforma. També ha reivindicat que els processos d'integració dels presos i preses haurien de controlar-se a Euskal Herria.

En aquest sentit, Sare ha demanat un procés de normalització de la situació perquè la fase superada “no generi més dolor”, derogant lleis excepcionals.