Els Acords de l'Havana es van produir en el context d'un greu conflicte armat que va durar mig segle a Colòmbia, a conseqüència d'un llarg procés de negociació de cinc anys entre la guerrilla FARC-EP i el Govern del president Santos. Aquestes negociacions es van dur a terme sota la supervisió i el suport d'altres països internacionals, i la signatura va rebre el vistiplau de les Nacions Unides. Mitjançant una llei constitucional, els Acords es van convertir en requisits per a totes dues parts, almenys en el termini de tres legislacions presidencials. Desgraciadament, des de llavors, els Acords que volien ser el germen d'una nova Colòmbia han sofert una tràgica trajectòria.

1- Reforma Rural Integral: polítiques de desenvolupament rural integral

Malgrat ser el nus històric del conflicte polític, l'Estat segueix sense complir els acords ni tan sols en un 10%. Exemples: cadastre de terres, adquisició integral de terres per a petits agricultors, legislació agrària per a protegir les propietats dels pagesos, dotació de recursos a les zones rurals, des de la producció fins a la comercialització, desenvolupament de programes de desenvolupament amb visió territorial en les zones més afectades pel conflicte armat i la pobresa, on les economies il·legals han tingut un paper rellevant…

2- Participació política: obertura democràtica per a la construcció de la pau

A pesar que el grau de compliment se situa entorn del 50%, l'oposició continua perdent la vida per fer política. Des que es van signar els acords, 90 persones han estat assassinades per Fariano i 415 líders socials, entre altres organitzacions. També el cos del partit polític FARC, a conseqüència de la repressió d'estat que viuen Santrich i altres, viu amb incertesa jurídica i personal la implementació d'acords.

3- Final del conflicte: treva definitiva i bilateral i abandó de les armes

Les FARC-EP, en compliment de tots els seus compromisos (99%), van dur a terme el desarmament acordat, amb la mediació de l'ONU, i la transició de la guerrilla FARC-EP al partit polític “Força Alternativa Revolucionària del Comú” a través d'un Congrés de Constitució especial. Mentrestant, el Govern segueix sense complir els acords que asseguraven la transició a la vida civil dels ex guerrillers, ja sigui en l'àmbit econòmic, en la sanitat, en l'educació, etc. Però, sobretot, també s'han quedat en res les ajudes fixades en l'Acord de Posada en marxa de Projectes Productius per part dels guerrillers, que amb els seus propis mitjans i fent passos a nivell internacional han aconseguit tirar endavant uns pocs projectes de supervivència, entre ells MCC. I no es pot oblidar que el Govern continua mantenint captius a uns 400 presos polítics amb l'excusa de la burocràcia i en contra del decret d'amnistia signat.

4- Solució al problema de les drogues il·legals

En aquest apartat, el Govern i la Guerrilla van acordar la substitució voluntària de l'agricultura il·legal. Així, en lloc d'actuar contra els agricultors a través de la força i les fumigacions, van acordar crear condicions per a la producció i comercialització de productes agrícoles i, al mateix temps, projectes per a millorar les condicions de vida i de cultiu de la població. Però el Govern de Colòmbia, obeint als interessos polítics i a les pressions dels EUA, ha tornat a les velles visions de radicalització violenta.

5- Reparació de víctimes: un sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició

Les més destacades: Comissió de la veritat, comissió de cerca de desapareguts i jutjats “Article Especial per a la Pau”. A través d'aquests jutjats creats en la lògica de la justícia transicional, es va acordar que els guerrillers, policies, militars, paramilitars i persones civils que han estat actors en el conflicte, en reconèixer les seves responsabilitats, rebrien penes no penals (restauratives). L'uribismo, conscient de la importància de la JEP, ha deformat totalment els acords a l'Havana a través de tràmits parlamentaris, i es dedica a la campanya de deslegitimació, traient als civils (parapolíticos, latifundistes, transnacionals…) de la JEP, intentant crear una sala especialitzada per a militars, etc. Darrere de tot això hi ha dos objectius: d'una banda, ocultar la responsabilitat que té l'Uribismo en el conflicte; i per un altre, que designant a la guerrilla com a única actriu del conflicte, la JEP només la jutgi i castigui.

6- Mecanismes d'implementació, verificació i ratificació

Es van acordar diferents comissions de compliment i seguiment dels Acords de l'Havana, sota la responsabilitat de la troica (ONU, Govern Colombià i FARC). Amb resultats deficients.

Resumint, podem dir que: Des del punt de vista de les FARC-EP, una vegada assumit que la taula de negociació no permetia solucionar les raons estructurals que hi havia en les arrels del conflicte, va acceptar una sèrie de canvis mínims profunds. L'aposta era utilitzar els Acords com a eina de treball, sota l'empara de la participació política legal i les aliances de les majories socials, per a posar en marxa un moviment ciutadà transformador que transformi les causes del conflicte. L'objectiu dels empresaris i dels poders d'Estat representats pel Govern de Santos no era més que la dissolució dels insurgents. És a dir, el principal contrapoder armat contra els seus privilegis de classe, evitant qualsevol possible canvi estructural.

Ara, dos anys i mig després de la signatura dels Acords, el “nou” Govern de Duc continua en un absolut frau, desvirtuant l'Acord tant com sigui possible en l'astúcia parlamentària. Mentrestant, enquistats en la lluita per l'execució dels acords a l'Havana, l'àmplia oposició als Acords està malbaratant totes les seves forces transformadores perquè només es respecti el guanyat en la negociació. Pacta sunt servanda.

No obstant això, des de l'optimisme que caracteritza als rebels colombians, no es resigna a l'apassionada defensa dels Acords. Sumant a la vaga que estan duent a terme en les últimes setmanes 15.000 indígenes, l'àmplia oposició ha anomenat a una Minga Nacional per una nova Colòmbia de futur basada en la pau, els drets i la justícia social. “Jurem vèncer i vencerem” crida Jesús Santrich per la 26. cel·la d'aïllament. Així sigui!

* Iurdan Martitegi Lizaso és un pres polític basc. Aquest segon article és una continuació d'aquest altre.