Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides per una Lingüística Real”. La precarietat i els desavantatges dels treballadors que no saben basc venen a salvar el sector quan són evidents. Hi ha algú en la zona que tingui familiars, amics o el que sigui amb problemes de salut i que no hagi hagut de sofrir els errors estructurals d'Osakidetza? Tots sabem que és culpa dels perfils lingüístics. Per això, el 20 de juliol, concentració a Bilbao.

Per la convivència. L'espanyol és obligatori per a aprendre medicina, per a accedir a les especialitzacions sanitàries (EIR, FIR, PIR, MIR...), per a rebre formació i presentar-se a oposicions (no puntuable, sinó condicional). Nivell B2, equivalent a C1. El sistema sanitari és actualment un espai de transformació de treballadors i pacients bascos, tal com hem denunciat amb freqüència des d'Aitor. Que l'oposició s'expressi en basca si no es vol fer un examen mal traduït i obtenir un pitjor resultat. Alguns de les anàlisis estan en els jutjats sota l'acusació de corrupció (molts caps que no saben basc i cuinats), però la culpa, una vegada més, és dels euskaldunes.

Com treballar en basc, si algú que no sap (o un company basc que està en contra de la “imposició” del basc) no entén els termes derivats del llatí i s'imposa l'obligació d'escriure “radiografia” per a salvar la vida dels pacients en lloc de “radiografia”.

Si bé l'evidència científica indica que l'única garantia de qualitat per als usuaris o malalts euskaldunes és és l'atenció en basca, el pols al carrer es basa a oblidar els criteris de salut i defensar els seus privilegis.

Perquè això és: la defensa dels privilegis. A pesar que durant dècades s'han denunciat retallades i deficiències estructurals, la precarietat actual és culpa dels bascos i basques. Per sobre de les gestions qüestionables i les privatitzacions, ens han plantejat la denúncia contra un servei sanitari en basc que no existeix, la denúncia d'un possible fantasma precari.

Si per a la prestació d'un servei públic es tracta d'anteposar els interessos propis als de la ciutadania, a més de que hi ha un ampli ventall de possibilitats d'ocupació fora d'aquest servei públic, convé que l'Administració socialitzi la comprensió del públic. Estan utilitzant els serveis públics per a marginar a una gran part de la població i perjudicar la seva salut, i volen perjudicar-nos encara més.

Els drets lingüístics no estan confrontats amb els drets laborals. Hi ha treballadors impositius i reaccionaris que estan confrontats amb el basc. Dues llengües oficials (ara com ara), un únic servei públic, amb un alt nivell de qualitat avalat per l'evidència científica. Són els treballadors que s'oposen a aquests criteris, la majoria dels sindicats, agents i partits que estan en el poder, els que ens converteixen en treballadors i ciutadanes de segona divisió.

A més de ser un greu insult per als treballadors sanitaris bascos, és una demostració de força contra els pacients vascoparlantes. Som ciutadans i ciutadanes de segon nivell que no podem (i no podem) rebre (i donar) serveis en la nostra llengua (suposadament en la llengua oficial). El que es diu ultradreta no està ocult fora d'Euskal Herria, i ve agressiu amb el seu racisme, classisme i imposicions. En una situació de per si mateix greu, sempre existeix la possibilitat de fer passos enrere. En cas de no organitzar-se, si no es fa front. És hora d'aconseguir un servei que ens permeti als bascos una atenció sanitària digna. Sanitaris contra els bascos, sanitaris a favor dels pacients.

Adrián Zelaia, membre i metge del moviment Araia