- Sant Joan davant Portan Latinam (Laguardia, Àlaba) és un dels jaciments més singulars del Neolític, amb 338 persones enterrades juntes, moltes d'elles amb signes clars de violència. De fet, l'arqueòloga d'Aranzadi, Lourdes Herrasti Erlogorri, va dir que el jaciment era una “joia”. Ara, després de la revisió dels ossos, s'han extret noves conclusions sobre l'època i la societat, en un treball liderat per Teresa Fernández Crespo, de la Universitat de Valladolid.
Jaciment a. C. És de 3380-3000 anys i en el nou estudi s'han identificat i analitzat individus no documentats prèviament. Així, gairebé una quarta part dels 338 individus (23,1%) han observat traumatismes (65 individus sense curar i 89 curats), sent la majoria nois joves o homes adults. D'aquí dedueixen que eren ells (nois i homes) els que participaven en les guerres i baralles, i els que es lesionaven i morien amb força. No obstant això, també van ser enterrats al costat d'ells els cadàvers de nens i dones, alguns ferits de fletxa o morts. Per tant, els episodis violents van afectar persones de totes les edats i sexes.
Segons els investigadors, Sant Joan Davant Porta Latinam és el major episodi violent documentat en el Neolític tardà de tota Europa. Consideren que és possible que existeixi una època de forta pressió demogràfica i que hagi generat competència i conflicte entre grups de diferents cultures. En aquella època també s'han trobat indicis de violència en altres llocs de la zona (fletxes, traumatismes en el crani, fractures…), panorama que suggereix que la violència entre els grups enemics estava organitzada.
D'altra banda, en els ossos són evidents els senyals de desnutrició. Això suggereix que les conseqüències socials d'aquesta situació van ser més àmplies i profundes que en cap altre lloc entorn de Sant Joan davant Portam Latinam.
El grup de treball ha comptat amb la participació d'investigadors d'Aranzadi, Oxford, Aix-Marsella i la Universitat de Cantàbria, i ha estat publicat en la revista Scientific Reports de Nature.