argia.eus
INPRIMATU
Mancant Saldias, els coaches ànecs
  • Com en l'últim mudança ens va parar en el camí de la televisió, he hagut de baixar a Bar Jose Miguel per a veure el segon capítol de Bago!azen, amb les dents suant, després de llegir la crònica escrita per Gorka Bereziartua la setmana passada. Ja era hora que algú s'aferrés a la història, perquè en el moment en el qual la sèrie Go!azen ha aconseguit el consens euskaltzale progreen, es notava una miopia evident davant el fenomen més autèntic que s'està trencant aquí i ara.
Kepa Matxain 2019ko martxoaren 07a
Xabier Saldias gabe, Bago!az-eko coach-en gabeziak agerian geratu dira bigarren saioan.

Un Talent xou, d'acord, convertint la música en una competició, d'acord, fomentant la idea d'estrella genial, la qual cosa vostès vulguin, però aquí el petroli no es troba a la porta de casa. Si aixequem una mica la mirada, un s'adona de seguida que BaGo! és un accident afortunat en la decadència d'ETB. He volgut explicar-li a la tavernera Karmen que quan li demanava el most, si us plau ETB, no es penediria, que anava a començar l'artefacte inclassificable de moltes arestes, la muntanya russa dels sentiments, ara el riure, ara el riure, ara el riure de les llàgrimes, ara l'ovació, ara un moment incòmode, comprimint durant mitja hora totes les fluctuacions emocionals que viu la mitjana de deu anys la mitjana euskaldun que no va al BEC. Es pot demanar més a la televisió?

En la seva mirada no percebo comprensió, però almenys va canviar la cadena en un instant immillorable. Andoni Ollokiegi començava el duel entre Josu González i Jokin Doral, tibant les cordes vocals amb Laztana de Latzen. A l'ésser una cançó molt exigent, el partit s'ha disputat en un to molt alt. Se sap que Ollokiegi se les arregla com un rossinyol, però encara quedava per veure el nivell que donarien els altres dos. Bereziartua parlava d'injustícia la setmana passada, perquè els jurats no li van donar el mèrit de la falta de Josu. Suport a la moció íntegrament, i més en veure que el noi ha estat acomiadat després de l'actuació d'avui. Igual que Carmen. Segons m'ha dit, el nivell que ha donat Josu ha estat per sobre del que han donat en el programa gairebé tots els coaches.

Això ho hem notat en dos moments. D'una banda, cantant a Er(h) d'Izaro. Alex Sardui, que acompanyava a Aintzane Arzamendi, s'ha fet amb el gall d'Ormaiztegi i ha hagut de fer dues botes. Què és el que no ha sortit de la seva gola? Criticava sense pietat la falsedat de Josu González, clacant mancant alguna cosa i de falset. En segon lloc, en la cançó d'Huntza Zer hissen, Iker Villa ha irromput amb força en l'escenari –cridant “Donostia, Baraka, això és BaGo!”- i ha començat amb bona intenció a fer la segona veu, però alguna cosa que anava de la segona a la tercera ha sorgit en detriment de la rival Gabriela Gandara –ja és una marca, al final i a ella la hi han puntuat– sense la més. Després d'haver venut el compte tal com l'he venut, el menyspreu de Carmen es va fer cada vegada més palès a mesura que el programa avançava. Per fi m'ho ha dit clarament: “Aquí no val per a ser coach qualsevol”. I més que mai he notat l'absència de Xabier Saldias.

Vaig voler explicar-li a Carmen: “Mancant Saldias, potser guanyen els moviments de cintura, però la calma perd, l'elegància perd, ni què dir ni l'emoció. Mancant Saldias, el falsejament perd –qualsevol és capaç de cantar en falset, però arrodonir la falset, això ho fa només Saldias–. I, mancant Saldias, perd l'elecció de cançons. Bereziartua criticava l'elecció de Saldias la setmana passada per haver cantat un akelarre. Si us plau, haurem de tenir en compte aquests petits gestos per a recuperar els repertoris de la zona B de l'oblit?”. Li vaig demanar un altre most, però Karma no estava per a fer ximpleries. “Alguns hem d'anar a dormir. No has res millor de fer o quin cony?”. “Amb Saldias tot guanyarà, Karmen. Ja veuràs”.