El desig de compartir un espai va ser el punt de partida del projecte Bulegoa z/b. En el camp de la sociologia, les arts vives, la crítica i la comissaria, a la fi de 2009 Beatriz Cavia, Isabel de Naverán, Mirin Jaio i Leire Vergara retornaven amb la tesi, i col·laboraven en la universitat i també estaven en la pràctica del comissariat. Volien compartir coneixements i crear un lloc on la teoria i la pràctica sobre l'art contemporani es fusionessin, basat en una petita estructura. En aquesta oficina a petita escala, les quatre dones serien les propietàries del projecte, amb especial atenció a les formes i temps de realització. L'oficina, s/n, sorgeix així com un lloc de trobada, un projecte autònom que treballaria fora dels focus.

Així, al novembre de 2010 va obrir les seves portes espais diafanos de tot just cent metres quadrats en el barri bilbaí de Sokoloetxe. Per a contextualitzar la influència –i avui dia– de l'oficina z/b en el nostre context artístic, és interessant observar com era el paisatge cultural que ens envoltava a principis de la dècada de 2010. Santi Eraso va abandonar Arteleku en 2006 i el centre d'art situat en Loiola tancaria les seves portes per sempre en 2014. Llavors, Tabakalera i el seu projecte cultural estaven encara en estat d'esborrany; el centre internacional de cultura contemporània obriria les seves portes per primera vegada a l'estiu de 2015. La Sala Rekalde de Bilbao, per diverses organitzacions internes, ja no tenia la repercussió que va tenir anys abans, i l'Alhóndiga de Bilbao s'inauguraria en 2010. El centre Montehermoso de Vitòria-Gasteiz va ser liderat per Arakistain en el període 2006-2011 i en aquest període, juntament amb Beatriz Herraiz, van ser pioneres en el desenvolupament i aplicació de polítiques d'igualtat entre sexes en els àmbits de l'art contemporani. En les institucions basques, per tant, s'estava donant un període de transició, s'estaven replantejant alguns models, moment que hagués estat bo per a iniciar un projecte independent.

Allunyar-se del format expositiu i realitzar la pràctica artística. Han volgut posar l'accent en altres formats i dispositius d'exhibició i difusió, com a seminaris, tallers, projeccions cinematogràfiques, publicacions o estades artístiques. En aquests primers anys, perquè el projecte s'arrugués adequadament, s'aprenia d'uns altres que miraven amb atenció a l'exterior i a l'entorn, creant aliances i teixint una xarxa professional de confiança. TkH que treballa en la pràctica, recerca i difusió de les arts vives i la performance: La plataforma sèrbia Walking Theory, o l'organització artística holandesa If I Ca’t Dansi- I Don’t Want To Be Part Of Your Revolution, que explora l'evolució i tipologia de la performance i la performatividad en art contemporani, van ser, entre altres, estructures artístiques que van seguir molt de prop.

Així van començar, entre altres, 18 fotografies i 18 projectes d'història realitzats en col·laboració amb If I Ca’t Dansi, que recolzaven en un viatge una obra d'Isidoro Valcárcel Medina, o el programa de cinema Cinema Il·legal, el programa més veterà que Bulegoa z/b té actualment en marxa. Marta Popivoda de Walking Theory, anteriorment citada, va crear en 2007 el Cinema Il·legal a Belgrad. Es tracta d'un programa obert i autoeducativo en el qual es projecten pel·lícules que són difícils de veure en contextos locals, amb la intenció de veure pel·lícules i comentar-les entre si. Cada any es tria un coordinador del programa que convida a diferents actors a triar, presentar i discutir la pel·lícula. Encara que el Cinema Il·legal va començar a organitzar-se a Zagreb, París, Istanbul, Belgrad i Berlín, l'únic programa que segueix en funcionament és el de Bilbao. Des de l'any 2010, des d'aquest espai bilbaí han estat molts els artistes de l'entorn els que han gestionat aquest programa.

Space is The Plau / The Plau is Space és un programa de llarg termini. S'estructura a través de trobades periòdiques l'objectiu de les quals és analitzar la capacitat de l'art per a mirar el nostre entorn des d'una altra perspectiva i el seu paper com a pràctica crítica. Amb aquest projecte, iniciat en 2018, l'any 2021 van ser becaris en l'Acadèmia Espanyola de Roma i van posar en contacte els contextos artístics de Bilbao i Roma, gràcies a diverses activitats i jornades que s'ancoraven en la capital italiana. Dins d'aquest programa, el mes de novembre passat es va organitzar en el Bizkaia Aretoa de Bilbao un seminari de dos dies Ura dakar, en el qual ens van convidar a treballar i especular amb la imaginació, la ficció i la memòria inscrita en els cossos a través d'un cicle de performance i conferències. Amb l'opció de desenvolupar les jornades en Bizkaia Aretoa, ens van posar de front el desenvolupament mega-urbanístic de la ribera d'Abandoibarra; on abans hi havia drassanes i indústria, avui s'aixequen edificis com el Guggenheim o la Torre Iberdrola.

Una de les característiques dels projectes de Bulegoa z/b és que són projectes que es desenvolupen a llarg termini, és a dir, programes de recerca que es van desenvolupant any rere any. Aquí es pot situar la sessió de l'Exposició (1977-2017). A través d'aquest programa, en col·laboració amb Azkuna Zentroa, s'analitzen algunes de les exposicions concretes que es van organitzar en 1977 i 2017, posant-les en contacte amb textos concrets i amb comissaries concretes. Aquesta retrospectiva és una oportunitat per a plasmar exposicions que ens ajuden a entendre el present, textos crítics de l'època i esdeveniments, així com per a imaginar com seran les futures exposicions. Al febrer de 2023 s'organitzarà a l'Alhóndiga de Bilbao un seminari sobre les exposicions icòniques que es van organitzar en els anys 2007-2017.

Cridant l'atenció a les reflexions de les diferents comissaries que van passar per aquest programa, van concloure que a l'hora de realitzar la història de les exposicions hi ha escassetat de materials, que s'han perdut molts arxius i que a l'hora de fer una genealogia concreta de les exposicions és molt la informació perduda. Darrere d'això es troba el caràcter transitori del format expositiu i la fragilitat i inestabilitat de les pràctiques desenvolupades en condicions d'independència. Amb la intenció de bolcar-ho, s'ha posat en marxa el programa Material Voices: genealogia feminista del treball d'exposicions, que tracta de respondre a la pregunta En què consisteix fer exposicions des d'una perspectiva feminista?

En l'actualitat, Beatriz Cavia, Mirin Jaio i Leire Vergara lideren el sòlid projecte Bulegoa b/z, que sens dubte s'han convertit en un referent tant en el nostre context artístic com fora d'ell. Per això, entre altres coses, el reconeixement als premis Gure Artea en 2018. Han passat dotze anys des de la posada en marxa d'un projecte impulsat per l'esforç i el treball de quatre dones, que han posat en contacte el context artístic basc amb l'internacional, han posat en pràctica la pedagogia crítica i han aconseguit any rere any fer comunitat de comissaris, artistes, investigadors i agents culturals. Passeu altres dotze anys aprenent junts i interactuant, potenciant espais com l'Oficina z/b que són el millor lloc per a assajar.