argia.eus
INPRIMATU
L'aportació científica de Rosalynd Franklin s'assembla a la de Watson i Crick
  • Rosalynd Franklin és un dels exemples més coneguts de l'exclusió científica. De fet, se sap que James Watson i Francis Crick van aprofitar el treball de Franklin, especialment la imatge icònica coneguda com la 51, per a inventar l'estructura de l'ADN. No obstant això, tots dos investigadors no ho van reconèixer a Franklin i només li van fer un esment al final de l'article que van publicar en la revista Nature, fa 70 anys, aclarint l'estructura de l'ADN. Més tard, encara que la recerca de Franklin ha aflorat, s'ha posat en dubte fins a quin punt era conscient del significat d'aquella imatge. Ara, documents de l'època posen de manifest que entenia l'estructura de l'ADN tant com Watson i Crick.
Ana Galarraga @AnaGalarraga1 Elhuyar @elhuyaraldizk 2023ko apirilaren 28a

Aquests documents han estat examinats per Matthew Cobb i Nathaniel Comforte. Afirmen que Franklin no va ser una “víctima” de Watson i Crick, com s'ha explicat fins ara, sinó un dels membres que va descobrir l'estructura de l'ADN: juntament amb Maurice Wilkins, “va ser la meitat del grup que va articular el problema científic, va fer passos importants per a una solució, va donar dades decisives i va verificar el resultat”.

Els documents que han contribuït a completar la història són, d'una banda, un escrit trobat en els esborranys del periodista Joan Bruce, que contenia les declaracions rebudes a Franklin, i, per un altre, una carta escrita per un dels membres de Franklin a Crick. En tots dos casos queda clar que Franklin entenia l'estructura de l'ADN.

Cobb i Comfort han explicat tot això en Nature i han aclarit que el descobriment de l'estructura de l'ADN va ser el resultat del treball de dos grups: Franklin i Wilkins van fer un treball experimental i Watson i Crick un treball teòric. De fet, el 25 d'abril de 1953, juntament amb l'article de Watson i Crick, la revista Nature va publicar un altre article de Wilkins i Franklin i dels seus membres. A més, assenyalen que Franklin no sols estava en contra de la discriminació explícita i sexista, sinó també contra formes de discriminació més ocultes, algunes de les quals encara existeixen en l'actualitat.

Franklin va morir als 77 anys, en 1958, per càncer d'ovari. Quatre anys més tard, Watson, Crick i Wilkins van rebre el premi Nobel per aclarir l'estructura de l'ADN.