Deu anys després de la Revolució de Rojava podríem celebrar una efemèride preciosa, mentre que la greu situació que viuen els pobles del nord i de l'est de Síria ha posat de manifest la ceguesa internacional. Els intents de destrucció d'aquest projecte emancipador no sols venen de la mà de Turquia, sinó que els poders imperialistes també pretenen acabar amb els avanços democràtics de Kurdistan. Què perdrà la humanitat si Rojava ha estat ignorada? En aquest petit territori, la Revolució va establir una fita evident. Les polítiques desenvolupades per les autoritats a la regió estaven orientades a la negació de la identitat, la cultura, el llenguatge i l'existència del poble kurd.
I a més del poble kurd, els arameus, turcmans, armenis, assiris... tota una diversitat ètnica veia la seva fi a prop. Però la comprensió de la Revolució de Rojava no pot limitar-se a un espai geogràfic concret, ni a alguns símbols o sigles que van donar la volta a tothom. Aquesta societat multiètnica es va organitzar per a posar en marxa la Revolució, es va refugiar fins a l'esgotament del violent atac de l'ISIS i va alliberar la humanitat d'aquests salvatges finançats pels seus amics occidentals.
"Després de l'última reunió de l'OTAN, el neo-otomà Turquia està més orgullós que mai i es veu més legitimat que mai per a dur a terme el seu propòsit expansionista"
Recordem l'1 de novembre de 2014. Llavors les forces protectores YPG/YPJ van expulsar als mercenaris de Daesh de Koban. La capacitat del poble kurd per a desenvolupar les seves pròpies estructures democràtiques és el resultat del desenvolupament ideològic de les dècades. Tenen en la base l'alliberament de la dona, entesa com a garantia d'una societat lliure, i la democràcia radical, bàsica i multiètnica. Moviments d'alliberament kurds dins del marc d'una lluita política més àmplia que ha denominat Confederalisme Democràtic. Avui la societat de Rojava es prepara per a enfrontar-se a una nova invasió de Turquia. Erdogan anuncia que ocuparà 30 quilòmetres del territori sirià sota l'excusa que el seu exèrcit creï una zona de seguretat. Des de 2016, Turquia ha realitzat diverses invasions en el territori de Rojava: ha bombardejat en Afri, Serecaniye, Giri Spi, i al Sud de Kurdistan el territori dels yezidias, els campaments de refugiats i els llocs de protecció de les muntanyes de la guerrilla. L'administració de Rojava té clar: Arribada del dia X.
I és que, després de l'última reunió de l'OTAN, el neo-otomà Turquia està més orgullós que mai i se sent més legitimat que mai per a dur a terme el seu propòsit expansionista. Pensar que els denominats socis occidentals de l'Administració pararan al pla expansionista otomà seria una perplexitat. Cal tenir en compte que la lluita contra l'Estat Islàmic, entre altres, va ser una excusa per a vigilar de prop els moviments dels EUA en el sud de Síria. Per part seva, Rússia va arribar a un acord amb Turquia per a donar un ultimàtum a YPG e YPJ: Demanaven que la regió de Rojava fos cedida al Govern central de Síria, en cas contrari hauria envaït el territori.
"La Revolució de Rojava ha entrat en una nova fase i els internacionalistes no podem caure en reduccionismes simplistes"
El govern d'Assad no ha atorgat cap reconeixement a l'Administració Autònoma, i les organitzacions de drets humans han denunciat que Afri és probablement la regió més castigada pels drets en tota Síria. Aquest fet no seria possible sense aquest pacte entre Rússia i Turquia. No obstant això, cal no oblidar que Turquia, Rússia i l'Iran tenen el seu propi marc de relació entorn de la guerra de Síria, els tractats d'Astana. En ells s'han distribuït les zones d'influència. És a dir, no hi ha frontis contra Turquia, ni propostes similars. És més, Rússia ha volgut utilitzar la situació siriana per a allunyar a Turquia de l'aliança atlàntica alimentada per la seva ambició otomana imperial. Com a força de l'esquerra hauríem d'assimilar-ho com més aviat millor.
La realitat actual de l'imperialisme no és de principis del segle XXI, i l'espai deixat pels Estats Units a Orient Mitjà després del fracàs de l'Iraq ha animat a les potències regionals a ocupar aquestes zones, com Turquia i l'Iran. La Revolució de Rojava ha entrat en una nova fase i els internacionalistes no podem caure en reduccionismes simplistes. El poble de Rojava porta deu anys barallant i més de 12.000 lluitadors han caigut. Ara ens diu la Revolució de Rojava!